Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  imprimir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IMPRIMIR (ant. imprémer). v. tr.: cast. imprimir.
|| 1. Deixar la marca d'una cosa damunt una altra per la pressió que s'hi fa. Imprimir o marcar un sagell sobre cera, Lacavalleria Gazoph. L'egua... portantse'n penjat lo raboset en ses narills, ahon tenia ses dents ben ficades y imprimides, Faules Isòp. 38. Petjades impreses sobre el moll del diluvi, Riber Sol ixent 126. Especialment: a) Marcar sobre paper, pergamí o altra matèria les lletres, dibuixos, signes, etc. entintats en un motlle. Capitols novament imprimits, doc. a. 1409 (Mall.). L'art y exercici de stampar y imprimir, doc. a. 1541 (Boll. Lul. vi, 141).—b) Fer estampar un llibre o altre escrit o gravat; editar. Que los cathedràtichs, si no és en cas que imprimescan, no puguen llegir, Ordin. Univ. 1638, fol 5.
|| 2. fig. Fixar indeleblement (en la ment, la memòria, etc.). En los rams de la ymaginativa impremen lurs semblances, Llull Arbre Sc. i, 163. Pot hom conèxer que'l situs desús imprem la sua semblança en los assituaments sajús, ibid. ii, 130. Es espècia moltiplicada de semblances de color e de la figura del corb impremptes en la ymaginació en la qual l'enteniment les imprem, ibid. i, 224. La Biblia al cor de Catalunya impresa, Canigó xi. a) Imprimir caràcter: marcar amb caràcter indeleble.—b) Portar la bondat (la innocència, la maldat, etc.) impresa a la cara: mostrar en la cara els senyals de la bondat o maldat de l'ànim. S'innocència en es seu front impresa, Aguiló Poes. 134.
|| 3. Comunicar (un moviment, una influència, una tendència, etc.). Un folklorista dels que prenen nota de totes les modificacions que cada boca imprimeix en la transmissió oral, Massó Croq. 88. Ningú com ell per imprimir delicioses perversitats a les carones, Caselles Mult.45.
    Fon.:
impɾimí (pir-or., or., occ., bal.); impɾimíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir, excepte el participi passat, que és imprès (però també s'usa vulgarment la forma imprimit).
    Etim.:
del llatí imprĭmĕre, mat. sign.