Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  inconvenient
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INCONVENIENT adj. i subst. m.: cast. inconveniente.
|| 1. adj. No convenient. Es cosa inconvenient e negable, Llull Blanq. 3. a) modernament, Que falta a les conveniències socials. M'aboca que si el tenir una criada jove i soltera se li aparentava inconvenient, Pons Com an. 186.
|| 2. m. Desavantatge o dificultat que una cosa ofereix. Assò és inpossíbol, e encara hi ha altre inconvenient, Llull Dem. 14. La major part dels inconvenients e mals qui són en lo món són venguts per fembra, Metge Somni iv. Tants porien esser los inconuenients que us donarien salt en lo camí, Curial, i, 17. No tenir inconvenient en una cosa: no trobar-hi dificultat, estar-hi conforme. No hi tenien pas inconvenient que anés jo a parar, Ruyra Parada 15.
    Fon.:
iŋkumbənién (Barc.); iŋkombeniént (Val.); iŋkoɱvəniént (Palma).
    Intens.:
inconvenientet; inconvenientíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí inconveniente, mat. sign. || 1.