Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  inherent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INHERENT adj.
Unit inseparablement; que existeix en una cosa com a atribut permanent i inseparable; cast. inherente. Per tal que sia obviat a propinquitat sovinerament inherent de fugir als delats per temor de penes imposadores, Ordin. Palat. 107. Coses substancialment inerents, Cauliach Coll., ll. iv, d. 1a, c. 6. Ara que assumeixo les funcions inherents a aquest setial, Espriu Esther 39.
    Fon.:
inəɾén (Barc.); ineɾént (Val.); inəɾént (Palma).
    Etim.:
pres del llatí inhaerĕnte, mat. sign.