Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  insolent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INSOLENT adj.: cast. insolente.
|| 1. Que obra sense respectar les persones o coses així com mereixen. A tolra abusos qui en tals cosas moltas vegadas se esdeuenen per folla presumptió dels hòmens insolents, Const. Cat. 446. Vaig a combatre al sarrahí insolent, Aguiló Poes. 82.
|| 2. Que implica manca del respecte degut. De moltes coses insolents feyen en esta vila, doc. a. 1651 (Segura HSC 267).
    Fon.:
insulén (Barc.); insolént (Val., Palma).
    Intens.:
insolentàs, -assa; insolentet, -eta; insolentot, -ota; insolentíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí insolĕnte, mat. sign.