Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. instant
veure  2. instant
veure  3. instant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. INSTANT adj.
Que insta o urgeix; cast. instante. A instant suplicació vostra era per mi atorgada, Metge Somni ii. Moguda fou la noble deessa als instants crits de ma necessitat, Alegre Transf. 47.
    Etim.:
del llatí instante, mat. sign.

2. INSTANT m.
Porció de temps brevíssima; moment; cast. instante. En un instant: en molt poc temps, Axò se fa en un instant, Lacavalleria Gazoph. I si un instant l'entela un poc de boira humida, | de sobte l'arregussa un vent abrusador, Alcover Poem. Bíbl. 71. En l'instant (de tal o tal cosa): en el temps precís, en el mateix moment de fer-se, d'esdevenir. La qual és aiustada a la matèria primera en lo instant de la generació del home, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 11. En aquell instant: en aquell temps mateix. En aquel instant Nunyo López de Tahust... protestà al dit infant, Pere IV, Cròn. 87. A l'instant: dins de brevíssim temps. «El senyor no ha vingut, però a l'instant serà ací». A poc instant: al cap de poquíssim temps. A poch instant los Reys foren prop del portal de la ciutat, Tirant, c. 330. Cada instant: a cada moment, amb gran freqüència. Per instants: ràpidament. La mar aclaria per instants ses faxes argentades, Ignor. 44.
    Refr.

—«Lo que no succeeix en un any, succeeix en un instant»: vol dir que les coses més casuals i impensades poden ocórrer en qualsevol moment.
    Fon.:
instán (Barc.); instánt (Val., Bal.); vulgarment, istánt (Mall.).
    Intens.
dim.: instantet, instanteu, instantiu, instantó, instantoi.
    Etim.:
del llatí instante, ‘temps present’.

3. INSTANT adj. ant.
Present, assistent a un acte. E los instants grans e petits cantaven un cant, Pere Pasqual, Obres, i, 94. (En el text llatí d'aquest passatge, el mot corresponent a instants és adstantes).