DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

INTERIOR adj. i subst. m.: cast. interior.
|| 1. adj. Situat dins. Se reserva e tanca a les parts interiors, Albert G., Ques. 3. Sols se ha de seguir son moviment y inspiració interior, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 968).Especialment: a) Situat dins i no tocant a la perifèria. Provincies interiors: les situades fora de la costa, lluny del mar. Habitacions interiors: les que no tenen sortida o mirada al carrer. El menjador dava entrada a les habitacions interiors, Rosselló Many. 44.
|| 2. m. a) Espai comprès entre els límits d'un cos. Era la que's feia per l'interior de la iglésia, Serra Calend. folkl. 114. Especialment, La part d'un cos situada més lluny de la perifèria. Vetl la costa y s'interior perque estim sa roqueta, Roq. 10.—b) fig. Esperit, ànim. S'interior de mestre Llauna feya por, Roq. 31.—c) Vivenda que no té porta ni finestres al carrer. «Els meus cosins viuen en un interior».
    Fon.: intəɾióɾ (or.); inteɾióɾ (val.); intəɾió (bal.).
    Var. form. ant.: enterior (Per causa d'aquesta, supèrbia y presumptció amagada en lo enterior d'alguns hòmens spirituals, Eximenis Scala; De aquests béns veritat no fa 'nbarch | d'esser en hom forans y enteriós, Ausiàs March cvi).
    Etim.: pres del llatí interiōre, mat. sign.