Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ir
veure  2. ir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. IR adv., grafia ant.:
V. ahir o hir.

2. IR v. que devia existir als començaments de la llengua catalana, però que ha estat substituït per anar i es conserva només en els temps futur i condicional en els dialectes més septentrionals (Rosselló, Ripollès, Empordà, etc.).
Pus en Jaçpert hi ua, iré-y yo, Jaume I, Cròn. 107. Aquell dia gloriós que iré amar acabadament en l'autre seggle, Llull Cont. 275, 30. Vós yrets-vos-en primer ab les galees, Muntaner Cròn., c. 30. Que ell yria ab ell en tot lloch, ibid., c. 45. Si vós amàveu mi, no us iria lo cor en altres, Metge Somni iii. D'ací fins en Roma yríeu a peu, Brama Llaur. 159. Aquells qui bones obres hauran fetes iran en la vida eterna, Egidi Romà, ll. ii, pt. 2a, c. 5. Iràs amb ell?—Sens ombra de temença | ella respon: Iré, Alcover Poem. Bíbl. 40. El Castell d'iràs i no tornaràs: nom d'un castell fabulós al qual fa referència una famosa rondalla popular mallorquina.
    Etim.:
del llatí īre, ‘anar’.