Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ironia
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

IRONIA f.
|| 1. Figura de llenguatge consistent a dir el contrari d'allò que volem donar a entendre; la forma d'humor que es tradueix en l'adopció d'aquesta manera de parlar; cast. ironía. Segons la figura gramatical qui s'apella yronia, Eximenis, Primer del Crestià (ap. Aguiló Dicc.). M'havia fuetejat amb els seus renys i humiliat amb les seves ironies, Puig Servitud 25.
|| 2. Ironia de la sort o del destí: esdeveniment contrari al que era d'esperar; cast. ironía de la suerte. Una terrible ironia del destí, Víct. Cat., Ombr. 97.
    Fon.:
iɾuníə (Barc.); iɾonía (Val.); iɾoníə (Palma).
    Etim.:
pres del llatí ironia, mat. sign.