Diccionari Catalŕ-Valenciŕ-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. irritar
veure  2. irritar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

1. IRRITAR v. tr.: cast. irritar.
|| 1. Enfurir; irar. O deessa, no't vulles irritar contra mi, Curial, iii, 26.
|| 2. Excitar morbosament un teixit, ňrgan o part del cos. «Se m'ha irritat un ull».
    Fon.:
iritá (Barc., Palma); iritáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí irrītare, mat. sign.

2. IRRITAR v. tr.
Anul·lar, privar de validesa; cast. irritar, invalidar. Abolints e totalment irritants et anullants, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 317). Cassant, irritant, revocant e anul·lant tots altres testaments, doc. a. 1485 (BSAL, x, 16).
    Etim.:
pres del llatí irrītare, mat. sign.