Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure irrogar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

IRROGAR v. tr.
|| 1. Causar (un dany, un perjudici); cast. irrogar. Reintegrar los prejudicis fets e irrogats a les leys de la terra, doc. a. 1461 (RLR, l, 334).
|| 2. refl. Arrogar-se. Un despotisme d'estils... el que s'irrogava aquella dona, Caselles Mult.105.
††††Fon.:
iruɣŠ (Barc.); iroɣŠɾ (Val.); iroʝŠ (Palma).
††††Etim.:
pres del llatŪ irrŏgare, mat. sign.