Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. la
veure  2. la
veure  3. la
veure  4. la
veure  5. la
veure  6. la
veure  1. là
veure  2. là
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LA
|| 1. Article definit femení; la seva forma de plural és les; cast. la. Que tenges Rengardis praedicta la medietad de les dominicaturas, doc. a. 1067 (RLR, iii, 277). Reembre lo seu poble de la servitut del diable, Llull Blanq., pròl. Vora la mar de Lusitània, Atlàntida, introd.
|| 2. Forma d'acusatiu del pronom personal de tercera persona; cast. la. Ipsa emenda recebre o la perdonare, doc. a. 1064 (RLR, iii, 276). El lector Pere la prengué brutalment en sos braços, Maseras Contes 151.
    Fon.:
(pir-or., or., bal.); la (occ., val.).
    Etim.:
del llatí ĭlla, ‘aquella’, devingut article i pronom personal ja en llatí vulgar.

2. LA
A la que: així que, tot d'una que (Maestrat); cast. en seguida que, asi que. Dixit que... ell era bayxat a fira de Agramunt que venia per comprar erbes per a dit bestiar, y que a la que fonch tornat a casa... li digueren..., doc. a. 1587 (Catalana, ix, 46).«A la que va eixir de casa, va entropeçar en un gat» (Morella).
    Etim.:
probablement és el mateix article femení, amb elisió d'algun nom de què anava acompanyat (potser a la hora que).

3. LA
forma amb què s'usava antigament (i avui dialectalment) l'article masculí lo davant el numeral i article indefinit un o u. Fa al seyor rey a la un ay XIII diners, doc. a. 1283 (RLR, iv, 52). Dos cavallers, e la hu havia nom En Roger de Lúria, Muntaner Cròn., c. 18. La un dels quals era jove fort bell, Metge Somni i. Dels seus tants dexebles seria la hu, Passi cobles 19. Ja en baixan tres pastorets,... la un sona 'l violí, Milà Rom. 7. «La un dia perquè la mare me fa anar a fer herba, l'altre dia per una altra cosa, no vaig a estudi» (Linyola).
    Etim.:
de lo, per dissimilació respecte de la vocal u del numeral i article indefinit (lo un, pronunciat lu un, es convertí en la un per mantenir la distinció entre la vocal de l'article definit i la del numeral o indefinit).

4. LA ant. adv.
de lloc, equivalent a allà. (V. lla).

5. LA ant.
grafia aglutinada de l'ha. Leuant-ne testimoni com lo senyor la encalçat, Consolat, c. 165. Puix altri la feta ouella molt mansa, Viudes donz. 288.

6. LA m.
Sisena nota de l'escala musical; cast. la.
    Etim.:
de la síl·laba inicial de «labii reatum», fragment d'un vers de l'himne de Sant Joan Baptista compost per Gui d'Arezzo, i del qual sembla que es prengueren els noms de les set notes musicals.

1.
En là: a) En l'aire, sense sostenir-se amb res (mall., men.); cast. en el aire. Li sortí | plena de glòria y en là | la Beata Sor Catalina, Penya Poes. 138.—b) fig. En suspens, sense avançar (mall., men.); cast. en el aire, en suspenso. «Han acabat es diners, i ses obres han quedat en là».
    Loc.

Estar en là, com Mahoma (men.) o com sa jaia Miquela (mall., eiv.): estar en l'aire.

2. m.
Argent, en l'argot dels malfactors barcelonins. Habillava una tralla que semblava de là: Duia una cadena que semblava de plata, Vallmitjana Crimin. 66.
    Etim.:
probablement de lama, ‘làmina o tela de metall molt lluenta’ (Wagner Argot 67).