Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lila
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LILA f. o LILÀ m.
|| 1. imatge  Planta de la família de les oleàcies, espècie Syringa vulgaris; arbust de fulles ovato-acuminades, subcordiformes, peciolades, i de flors de color morat clar o blanc, oloroses, en panícules grans; cast. lilá. Com una pubertat les liles embalsamen, Oliver Obres, i, 196. Amb un trenat de seda blava i branques de lilàs, Carner Lluna 76.
|| 2. Lilà de terra: planta de la família de les valerianàcies, de l'espècie Kentranthus ruber, de fulles ovato-acuminades o el·líptico-lanceolades, enteres, i les flors vermelles o alguna vegada blanques, oloroses, en cimes fasciculades; cast. hierba de san Jorge.
|| 3. Color morat clar; cast. lila. Sos cabells... cauen-li lassos esquena avall i es perden en el fons de lilà del seu vestit, Ruyra Parada 84. Aquell cel lila, Barceló Poes. 82.
    Fon.:
lílə (or., bal.); líla (occ., val.); lilá (Barc., Val., Palma).
    Etim.:
pres modernament del castellà lila i del fr. lilas, mat. sign. El mot espanyol es deriva de l'àrab līlāk, i aquest del persa nīlaǧ ‘anyil’ (Asín, Al-Andalus, ix, 33).