Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llaüt
veure  2. llaüt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLAÜT m.
Instrument músic de corda, amb un mànec a l'extrem del qual estan les clavilles i amb una caixa de ressonància de forma corbada per la cara inferior; cast. laúd. Que hom s'adelit... en lo so que fa lo dubell en lo laüt, Llull Cont. 284, 15. Trametets-nos los lahuts e les flahutes, doc. a. 1378 (Rubió, Docs. cult. ii, 197). En les grans sales lauts arpes e altres sturments que donauen sentiment, Tirant, c. 430. Hun regulador de corda de laut, doc. a. 1497 (BSAL, vii, 449). L'altre un laüt tot nou de trobador, Verdaguer Idilis. En el Diccionari d'Antoni Lacavalleria (any 1696) es troben indicats els noms de les parts d'aquest instrument, que són: canonet, coll, ventre, roseta, pontet i cordes.
    Fon.:
ʎəút (or., bal.); ʎaút (occ., val.). Es freqüent la pronúncia laüt, amb l- no palatal.
    Etim.:
de l'àrab laʿut, mat. sign.

2. imatge  LLAÜT o LLAGUT m.
|| 1. Embarcació de poc tonatge (des d'una fins a cinquanta tones), ormejada de vela llatina i devegades d'un floc anomenat pollacra, i destinada a la pesca i al cabotatge; cast. laúd. Segons la finalitat a què es dedica, pren les adjectivacions de llagut pescador, ll. fruiter, ll. llagoster, ll. palangrer, ll. viatger, etc. Laut de barcha qui no port gouern, Leuda Coll. a. 1249. Foren ordenats tots los lahuts marítims, Pere IV, Cròn. 343. Exint de la galea, volents exir en terra, volguem posar lo peu en la banda de un lahut, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 550). Féu la via de mar e ab un llaut se'n anà la via dels pagesos, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 262).
|| 2. Vehicle rossegadís per a viatjar per damunt la neu (Erill, ap Krüger, BDC, xxiii, 226).
    Fon.:
ʎəút (bal.); ʎəɣút (or.); ʎaɣút (occ.); ʎaút (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: llaütàs, llaütarro.—b) Dim.: llaütet, llaütetxo, llaütel·lo, llaüteu, llagutó, llaütiu.—c) Pejor.: llaütot.
    Var. ort.
ant.: lehut (doc. a. 1363, arx. mun. de Barc.); leut (doc. a. 1452, BSAL, ix, 335).
    Etim.:
probablement és el mateix llaüt art. 1, amb canvi de significat degut a la semblança de la caixa d'un llaüt instrument musical amb el buc de les embarcacions esmentades.