Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure1. llaŁt
veure2. llaŁt
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

1. LLA‹T m.
Instrument mķsic de corda, amb un mŗnec a l'extrem del qual estan les clavilles i amb una caixa de ressonŗncia de forma corbada per la cara inferior; cast. laķd. Que hom s'adelit... en lo so que fa lo dubell en lo laŁt, Llull Cont. 284, 15. Trametets-nos los lahuts e les flahutes, doc. a. 1378 (Rubiů, Docs. cult. ii, 197). En les grans sales lauts arpes e altres sturments que donauen sentiment, Tirant, c. 430. Hun regulador de corda de laut, doc. a. 1497 (BSAL, vii, 449). L'altre un laŁt tot nou de trobador, Verdaguer Idilis. En el Diccionari d'Antoni Lacavalleria (any 1696) es troben indicats els noms de les parts d'aquest instrument, que sůn: canonet, coll, ventre, roseta, pontet i cordes.
††††Fon.:
ʎəķt (or., bal.); ʎaķt (occ., val.). Es freqŁent la pronķncia laŁt, amb l- no palatal.
††††Etim.:
de l'ŗrab laʿut, mat. sign.

2. imatgeLLA‹T o LLAGUT m.
|| 1. Embarcaciů de poc tonatge (des d'una fins a cinquanta tones), ormejada de vela llatina i devegades d'un floc anomenat pollacra, i destinada a la pesca i al cabotatge; cast. laķd. Segons la finalitat a quŤ es dedica, pren les adjectivacions de llagut pescador, ll. fruiter, ll. llagoster, ll. palangrer, ll. viatger, etc. Laut de barcha qui no port gouern, Leuda Coll. a. 1249. Foren ordenats tots los lahuts marŪtims, Pere IV, CrÚn. 343. Exint de la galea, volents exir en terra, volguem posar lo peu en la banda de un lahut, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 550). Fťu la via de mar e ab un llaut se'n anŗ la via dels pagesos, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 262).
|| 2. Vehicle rossegadŪs per a viatjar per damunt la neu (Erill, ap KrŁger, BDC, xxiii, 226).
††††Fon.:
ʎəķt (bal.); ʎəɣķt (or.); ʎaɣķt (occ.); ʎaķt (val.).
††††Intens.:
—a) Augm.: llaŁtŗs, llaŁtarro.—b) Dim.: llaŁtet, llaŁtetxo, llaŁtel∑lo, llaŁteu, llagutů, llaŁtiu.—c) Pejor.: llaŁtot.
††††Var. ort.
ant.: lehut (doc. a. 1363, arx. mun. de Barc.); leut (doc. a. 1452, BSAL, ix, 335).
††††Etim.:
probablement ťs el mateix llaŁt art. 1, amb canvi de significat degut a la semblanÁa de la caixa d'un llaŁt instrument musical amb el buc de les embarcacions esmentades.