Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  llagosta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLAGOSTA f.
|| 1. Llagost (Cerdanya, Empordà, Garrotxa, Penedès, Tortosa, Val., Al.); cast. langosta, saltamontes. Sent Joan Baptista fo ermità qui estava tot sol en lo boscatge e menjava lagostes e mel salvatge, Llull Blanq. 53. Vengué lagosta sobre tots los egipcians, Cost. Tort. IX, xxx.
|| 2. Insecte ortòpter semblant al llagost, però més gros, de 4 a 6 cm. de llargària, i de color verd pel dors; és l'espècie Pachytylus migratorius (Andorra, Vic, Camp de Tarr., Vall de Gallinera, Calp, El Pinós, Mall.); cast. langostón. A moltes regions s'anomena pagantana o pantigana.
|| 3. imatge  Crustaci marí de la família dels palinúrids, de l'espècie Palinurus vulgaris; es fa de 40 a 60 cm. de llarg, amb dos parells d'antenes i cinc parells de cames; és de color fosc que es torna vermell per la cocció; és molt saborós; cast. langosta. Lagostes, branques, lop màntol, doc. a. 1324 (Archivo, i, 367). Tot hom qui comprarà legosta poqua, doc. a. 1361 (Hist. Poll. i, cxii). Lo menjar blanch no's pot ben fer si no hi metes de la lagosta, Robert Coch 45. Prin hom la lagosta e clou-le hom bé ab estopa la boqua e'l forat de la coha, Flos medic. 263 vo.
|| 4. ant. Peça de l'armadura que cobria part del braç. Item unes plates ab sa legosta e garde-brassos, Inv. Anfós V, 162.
|| 5. Sarment que ha de podar-se (Camp de Tarr.).
|| 6. Entulladura de dues cordes o de dues pernades o caps de corda (Empordà, Costa de Llevant i de Ponent).
|| 7. El qui ell mateix se convida; cast. pegote (Saura Dicc.).
Sa Llagosta: nom vulgar i satíric que es dóna al poble de Sant Faust de Capcentelles (Empordà).
    Loc.
—a) Com llagosta: en gran quantitat i fent damnatge. Feu entrar dins Famagosta més que lagosta gent genovesa, Spill 9688. Com llagosta cauen d'Alcides al damunt, Atlàntida viii.—b) Fer sa llagosta: ajeure's i estar sense treballar (Men.); cast. tenderse a la bartola.
    Var. form.:
llangosta (Una llangosta mirant sa filla, Faules Isòp. 72).
    Fon.:
ʎəɣóstə (or., bal.); ʎaɣósta (val., alg.); ʎaŋgóstɛ (Tremp, Ll., Urgell); ʎaŋgósta (Ribagorça, Tortosa, Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Augm.: llagostassa, llagostarra, llagostarrassa, llagostarrot.—b) Dim.: llagosteta, llagostetxa, llagosteua, llagostiua, llagostona, llagostó, llagostina, llagostí, llagostineua, llagostoia.—c) Pejor.: llagostota.
    Etim.:
del llatí locŭsta, mat. sign. || || 1, 2, 3. La a de la síl·laba inicial de llagosta ha fet pensar que probablement la base d'aquesta forma (com de les altres variants romàniques) degué esser una forma llatina *lacŭsta produïda per analogia de lacus.