Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. llama
veure  2. llama
veure  3. llama
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. LLAMA f., castellanisme,
per flama. S'usa en el llenguatge parlat; no s'admet en el literari.

2. LLAMA f.
Mamífer remugant americà, de l'espècie Lama huanacos, semblant al camell, però més petit i sense geps; cast. llama.

3. LLAMA f.
|| 1. ant. Làmina; peça prima i ampla de matèria sòlida (generalment de metall); cast. lámina. Quintal de lames ou plaques de cuirasses, Leuda Coll. 1249.
|| 2. nàut. Part plana de l'extrem superior del car i de l'inferior de la pena, per on aquestes dues peces s'ajunten i subjecten (or., val., bal.). «Tu, que sempre t'admirava | lo que deia un mariner, | sabràs que sa barca té | coses que se diuen llames» (cançó pop. Mall.). a) Potser en una accepció semblant es troba usat el mot llama en aquest text: Exiren de la nau, e la nau estava a la colla e els fadrins en la lama, Muntaner Cròn., c. 95.
|| 3. Teixit de seda i or o de seda i argent en què el metall no apareix sinó en una cara; cast. lama. Llama de or, roba de seda y or, Lacavalleria Gazoph. Llames de or y plata, així llises com de flors, Tar. preus 31.
|| 4. Fulla d'arma blanca (dialectal rossellonès); cast. hoja. Aixís com les llames d'un ganivet, Rev. Cat., vi, 87. Fret con una llama de sabre, Saisset Tort y través 17.
    Fon.:
ʎámə (or., bal.); ʎáma (Tortosa, Cast., Val.).
    Etim.:
del llatí lamĭna, mat. sign. || 1, probablement per intermedi del fr. lame. Les accepcions || || 3 i 4 són evidentment gal·licismes.