Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lloc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLOC m.
|| 1. Porció determinada de l'espai; cast. lugar. Els Llocs sants: aquells on transcorregué la vida i mort de Jesucrist. Lloc sagrat: església o altre recinte dedicat al culte o beneït per a determinades cerimònies religioses; especialment, Espai situat davant i al costat de l'església, on antigament es feien els enterraments dels fidels (Mall.). Lloc excusat, o Lloc comú: latrina. Composició de lloc: examen i consideració de la porció d'espai on es realitza o ha de realitzar-se una acció. Lloc geomètric: línia o superfície formada per tots els punts que gaudeixen d'una propietat comuna. La justícia... en loc ni en dressera no és atrobada ni vista, Llull Cont. 72, 10. Que anàs tant de un loch en altre d'entrò que pogués atrobar alcun remey, Llull Gentil 7. En una part separada de Infern ha un loch fort tenebrós, Metge Somni iii. Es menester que la mula sia tenguda en loc temprat, Dieç Menesc. i, 3 vo. Aprofitant lo loch sagrat en defensa del home celerat, Alegre Transf. 41. Fer lloc: deixar lliure una porció d'espai; fer per manera que hi puguin passar o encabir-s'hi. Si me feys lloch dins la llar, Penya Poes. 134. Donar lloc: separar-se una paret de la terra on està afermada (Empordà).
|| 2. Passatge d'un llibre on es troba un text determinat; cast. lugar. En altre loch diu que lo príncep deu esser fort tart a donar pena, Scachs 51. Quant hi haurà alguns llochs difícils, declaren la dificultat, Ordin. Univ. 1629, fol 69. Lloc comú: principi general de què es treuen proves per a una argumentació; expressió trivial, molt usada en casos anàlegs.
|| 3. Nucli de població petit, menor que la vila; cast. lugar. Tota la payla de Vila Tiyoz e dels altres lochs de la parròquia, doc. a. 1283 (RLR, iv, 60). Tornant a les viles y llochs d'on partiren, Brama llaur. 99. En moltes viles y llochs del present principat, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 375). No's veya més que l'agulla | del campanar del meu lloch, Collell Flor. 108.
|| 4. Masia, finca rústica amb casa d'estatge per als pagesos que la conren (Mall., Men.); cast. predio. Cascun d'aquests que tendrien lochs, masos o alqueries, Tirant, c. 319. Si ab un dia se li haguessin mort es bou y es matxo millors des lloch, Ruiz Pablo (Catalana, vi, 16).
|| 5. Porció d'espai assignada a una persona, a una cosa determinada; cast. lugar, sitio. «Tinc un braç fora de lloc». Cedir el lloc a algú: oferir-li la porció d'espai que un ocupa. Posar-se en el lloc d'algú: considerar el que faria si fos aquell. Posau-vos en mon lloch; ¿què faríeu vós?, Lacavalleria Gazoph. Altres, que'l lloch y cadira de la ànima eren en lo cor, Metge Somni i. Se fon..., i al lloc que ocupava, apareix tot seguit la testa d'una dona, Ruyra Parada 18. En primer lloc: primerament. Tenir bon lloc a algú: (ant.) tenir-li afecte i procurar de protegir-lo. Encara 'ns clamaren mercè que totauia per nós mateys e ab lo rey de Castela los tinguéssem bon loch, Jaume I, Cròn. 503. Tenir àvol lloc a algú: (ant.) tenir-li malvolença. L'artiache... no us té àul loc, doc. a. 1251 (Pujol Docs.). Fer lloc una cosa a una altra: deixar d'existir o d'actuar, i esser substituïda per una altra. L'alegria del matí havia fet lloc a pensaments porfidiosos, Oller Febre, i, 123. a) Càrrec, ofíci que algú ocupa; cast. puesto. Tots los llochs del Senat són provehits, no hi ha en lo Senat lloch algú de vacant, Lacavalleria Gazoph. Dels locs vagans per mort dels insaculats, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 495). D'escrivent trobaràs lloch, Penya Poes. 76. Tenir lloc d'algú o d'algun càrrec: exercir aquest càrrec en substitució d'un altre. Berthomeu del Mas, tenent loc d'En Sans de Trilar, doc. a. 1275 (RLR, iv, 359). Hom qui tenga lo loch del comandament en la nau, Consolat, c. 125. Estar en lloc d'algú: fer alguna cosa en substitució d'algú. Déus nos ha mès en son loch per tenir dretura, Jaume I, Cròn. 33. Està en lloch de pare, Penya Mos. iii, 206.—b) En lloc de (tal cosa o tal altra): loc. adversativa, indicadora d'una acció que es fa en substitució d'una altra. En loch de guarir-lo, matar-lo voleu, Proc. olives 272. Que'l tingau en loch de la mia persona, Tirant, c. 3. En lloch de llevar sa pols la convertexen en fanch, Roq. 10. En lloc de nou: (ant.) vell o usat, però que pot considerar-se com a nou o que pot fer el mateix servei que si fos nou. Un caperó vermeyl en loc de nou, doc. a. 1417 (arx. de Montblanc). Unes faldetes en loc de noves de vernoy, doc. a. 1581 (arx. de Fulleda).
|| 6. Ocasió, oportunitat per a una cosa; cast. lugar. Encara, com loch hi hagués, que la una d'aquellas o abdues poguessen esser regidores, doc. a. 1368 (BSAL, vii, 34). Per la dita raó ha loch somatent reyal, doc. a. 1391 (Ardits, i, 12).Esperar lloc: esperar ocasió propícia. Temps havia que pensava ço que era e esperaua loch que de la sua passió la pogués fer certa, Curial, i, 8. Donar lloc a una cosa: donar-hi ocasió, fer que vingui bé.
|| 7. Tenir lloc: realitzar-se, succeir; cast. tener lugar. «Avui ha tingut lloc l'obertura de curs».
Els Llocs: (topon.) nom col·lectiu de Setla, Benarrosa i Binaflor, tres poblets quasi contigus, situats en el Marquesat de Dénia.
|| Lloc nou: V. Lloc-nou.
    Loc.
—a) Passar per lloc estret: atravessar situació molt difícil o perillosa.—b) Posar algú en tant de lloc com un diner: esser-li molt exigent (val.).—c) No anar enlloc: no tenir objecte, no esser eficaç (Mall.).—d) No anar a lloc: no estar bé del cap, anar fora de si (Men.). Ell no sap lo que li passa, | com aquell que no va a lloc, Benejam FyF, acte iii.
    Refr.
—a) «Déu nos guard de boigs en lloc estret».—b) «Al lloc de la guineu, qui se n'alça ja no hi seu»: es diu al qui, havent deixat un lloc, quan hi torna el troba ocupat per un altre.
    Fon.:
ʎɔ́k (pir-or., or., occ., eiv., alg.); ʎɔ̞́k (val., mall., men.); ʎɔ̞́с (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.:
llocàs, llocarro, lloquet, llocot, lloqueu.
    Etim.:
del llatí lŏcu, mat. sign.