Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lloriga
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LLORIGA f.
|| 1. Armadura feta de làmines d'acer o de cuiro imbricades, que cobria i defensava el cos dels guerrers i dels cavalls de guerra; cast. coraza, loriga. Un terç de cavallers armats ab llorigues, Muntaner Cròn., c. 227. Ere gornit de loriga e no podia soferir los colps, Pere IV, Cròn. 48. Tres lorigues de gisaram e dues lorigues de lautó, doc. a. 1437 (Arx. Gral. R. Val.). No hauien mester loriga ni helm, Hist. Troy. 171. Unes lurigues de caual, doc. a. 1345 (BSAL, xi, 299).
|| 2. Cèrcol de ferro que va dins el botó d'una roda (Rupit, Mall.). «Catanyet de Llucmajor, | posa oli per ses llorigues; | quant de prest té ses formigues | a's cap d'amunt d'es tió!» (cançó pop. Mall.). A Juceff lo ferrer per la lorigua que adobà per al dit molí, doc. a. 1409 (Arx. Gral. R. Val.). De dos gorrons e dos lorigues sotils per a obs del dit molí, doc. a. 1420 (mat. arx.). Dintre dit botó duas anellas o rodanxas de ferro que's diuhen llorigas, Barra Artill. 7.
    Var.
ant.: llorega (Unes loregues de cavall de mayla, doc. a. 1367, 1ap. Jocs Fl. 1885, pàg. 205).
    Etim.:
del llatí lorīca, mat. sign. || 1. L'accepció || 2 es presenta també en sard, on la boixa del carro es diu lorika (cf. Rom., xlix, 524).