Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  lo
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LO
|| 1. pron. pers. masculí de tercera persona, usat literàriament com a enclític (v. gr. estimar-lo), i arcaicament i dialectal també com a proclític (v. gr. lo sentirem); cast. lo. Et iam dictum adiutorium sine engan lo li faré, doc. a. 1050 (RLR, iii, 275). Que ell retés lo castell per tan poch, tenrien-lo-li los moros e'ls crestians en mal, Jaume I, Cròn., 336. Pregà l'abat que li donàs l'àbit, e l'abat lo li donà, Eximplis, i, 5. Lo posareu al sol y llevar-lo n'heu quant no farà sol, Agustí Secr. 10.
|| 2. pron. personal neutre, equivalent a ho; cast. lo. Es troba usat poques vegades, com per exemple en aquest passatge: Demanà que son companyó e ell poguessen dur escuts negres... Lo Rey lo'ls otorgà, Curial, ii, 60.
|| 3. Article definit masculí, usat davant mot d'inicial consonàntica en la llengua antiga i en molts de dialectes; en la llengua literària moderna és substituït sistemàticament per el, fora de certes locucions estereotipades (com tot lo dia); cast. el. Et atoreg et conferm lo do, doc. a. 1233 (Rev. Biblgr. Cat., iv, 7). Pensant que fuig, lo laç al coll s'enlaça, Ausiàs March, cxviii. Han ordenat en fer-me veure lo major mal, Tirant, c. 276. Lo qui vulgui el cap, que fassi l'ullet, Vilanova Obres, xi, 114. a) S'usa també, arcaicament i dialectal, davant noms propis personal: lo Joan, lo Guimerà, etc. Poré dir ab lo Job, Villena Vita Chr., ii, 219. Lo Luter... ha perseuerat en praues opinions, Molera Pron. 1533.
|| 4. Article definit neutre, usat davant adjectius i adverbis; cast. lo. També és evitat el seu ús en el llenguatge literari modern. Per res no fassats lo contrari, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 379). Parlat havem lo més breu que havem pogut, Robert Coch 35. Cercaven, per retraure's, lo més fosch de la casa, Alegre Transf. 36. Són grans aiustadors y saben conservar lo que han aiustat, ibid. 62. Partirem lo que treurem, Penya Poes. 92. Camines a lo immutable, Maragall Enllà 52. Es anyoransa fonda lo que en mon cor hi nia, Salvà Poes. 28. a) Lo del meu, lo del vostro, etc.: això meu, això vostre, etc.; es diu per designar propietats rústiques: la finca teva, la finca vostra, etc. (Empordà).
    Fon.:
lu (pir-or., or., men., eiv.); lo (occ., val., mall.).
    Etim.:
del llatí ĭllu, ‘aquell’, ‘allò’, ‘el’.