Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  loco
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

LOCO, LOCA m. i f. i adj.
Boig; molt desequilibrat mentalment; cast. loco. Com una papallona loca s'aficava per tot, Galmés Flor 12.
    Refr.
—a) «Qui fa cas dels locos, és temps perdut».—b) «Un loco en fa cent»—c) «No hi ha cap ase que torni loco» (Men.).—d) «No hi ha cap loco que apedregui sa seva teulada» (Mall., Men.).—e) «Loca per loca, vénguen doblers»: es refereix al qui es casa amb dona histèrica o neuròtica, però rica (Men.).—f) «Qui és loco de natura, mai en cura».—g) «Sap més un loco a ca-seva que un savi a ca-d'altri».—h) «Loco és qui per a ell no sap»: es refereix als qui no tenen sentit pràctic per a guardar-se dels perills o salvar-se ells mateixos.—i) «Locos amb locos s'avenen».—j) «A loco i a cavaller, tot li està bé» (Men.); «Al loco i al qui té, tot li està bé» (Val.).
    Fon.:
lɔ́ku (or., men., eiv.); lɔ́ko (occ., val., mall.).
    Etim.:
del cast. loco, l'origen del qual no és segur; uns el consideren procedent del llatí oluccu ‘òliba’ (cf. Rohlfs Gasc. 198), altres del llatí Glaucus, nom d'un personatge de pantomima que feia bogeries (cf. Wartburg FEW, iv, 151).