Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mèrit
veure  2. mèrit
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MÈRIT m.
|| 1. Allò que fa digne de recompensa, d'estima; allò que dóna valor a una cosa, a una persona; cast. mérito. Per rahó de mèrit que hom hage en fer bones obres, Llull Felix, pt. i, c. 4. No són eguals les penes als mèrits dels meus peccats, Canals Carta, c. 44. Si sempre fes bonança, quin mèrit tindria, el vostre ofici?, Ruyra Pinya, ii, 56. Cosa de mèrit: que té mèrit, que mereix estimació. Mèrit de condigne: el de les obres bones fetes en gràcia de Déu. Mèrit de congru: el de les obres fetes en pecat mortal, que encara que no donen al pecador el dret a la glòria, li solen conferir auxili perquè surti del seu estat desgraciat.
|| 2. pl. Conjunt de proves i raons que resulten d'un procés i serveixen de fonament per a la sentència; cast. méritos. Sobre los mèrits d'esta causa que yo us diré, Somni J. Joan 900. a) En mèrits de (tal o tal cosa): en atenció, com a resultat de tal o tal cosa.
    Fon.:
mέɾit (Barc.); mέ̞ɾit (Val., Palma).
    Etim.:
pres del llatí merĭtu, mat. sign.

2. MÈRIT, MÈRITA adj. ant.
Merescut. No pensen la inhumanitat de la injusta e no mèrita sentència, Corella Obres 26. La qual justa y mèrita reprensió, Isop Faules 18.
    Etim.:
pres del llatí merĭtum, mat. sign.