Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  maco
veure  1. maçó
veure  2. maçó
veure  3. maçó
veure  4. maçó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MACO, MACA adj., castellanisme (pres de majo, maja) molt estès en el llenguatge vulgar de Catalunya i Mallorca
amb el significat de ‘bell, bonic’. No'n veig cap de tan maca com ella, ibid. 66. a) iròn. ¿Qui li ha dit? que surti aquest maco que'ns bescanta, Vilanova Obres, xi, 168.
    Fon.:
máku (or.); máko (occ., mall.).
    Intens.:
maquet (Era molt maqueta amb so gipó y rebosillo, Aguiló Poes. 163).

1. MAÇÓ m.
Maç petit; cast. macito. Veritable masó de bordons de contrabaix embolicats, Oller Vilaniu 125.
    Etim.:
derivat dim. de maç.

2. MAÇÓ m.
|| 1. Peça plana massissa, de ferro o de fusta, posada al cap d'un mànec, que serveix per a picar o pitjonar guix, terra, etc. (or., occ.); cast. guitarra, pisón. Un masó de picar guixs, doc. a. 1504 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
|| 2. Pala de fusta amb què les dones piquen la roba en rentar-la (Cerdanya, Ripollès, Barc., Cardona, Organyà).
    Fon.:
məsó (or.); masó (occ., val.).
    Etim.:
derivat dim. de maça.

3. MAÇÓ (escrit també Massó i Masó).
Llin. existent a Cadaqués, Arbúcies, Beuda, Cornellà, Saus, Sta. Col. de F., Barc., Mataró, Jorba, Roda, Tarr., Reus, Valls, Vallmoll, Espluga de F., Sta. Col. de Q., Falset, Alcoletge, Almassora, Xàbia, etc.
    Etim.:
del germ. machione, ‘picapedrer’.

4. MAÇÓ m.
Francmaçó. Nosaltres som com los masons: nos afavorim sempre, Vilanova iv, 180.
    Etim.:
pres del fr. maçon, mat. sign. (originàriament del germ. machione, ‘picapedrer’).