Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  maceta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MACETA f. dim.
de maça, amb què es designen diferents objectes que tenen la forma de maça petita; cast. macita, macillo. Una maceta de ferre, doc. a. 1411 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Especialment: a) Eina semblant a un martell petit i robust, que s'usa en diversos oficis, principalment en el de paleta.—b) Eina de dos talls situats en sentit invers al de la destral, que serveix per a treure l'escorça dels arbres (St. Feliu de G.).—c) Paleta amb què les dones tupen la roba en rentar-la (Cardós, Vic, Sora).—d) Mà de morter (Eiv.).—e) Bastonet acabat amb una bolleta, amb què es toca el tambor (Mall., Men.).—f) Bastonet dividit en dues seccions, una més gruixuda que l'altra, que serveix per a embolicar-hi el fil en fer randa; cast. bolillo.g) Peça cònica o ovalada, de fusta, penjada a la part inferior del cordill de la balança del teler i que serveix d'agafador per a fer anar aquest aparell (Morella).—h) Agulla de cap que travessa el monyo (Men.); cast. pasador.i) Peça de ferro rodona que va ficada dins cada cap del carretó de batre i balla dins el bastiment (Mall.).—j) pl. Maçoles per a fer soroll en l'ofici de tenebres (Oliana, Ponts, Borges Bl.).—l) Maceta!: exclamació d'enuig, d'admiració, etc., usada com a eufemisme en lloc d'altres paraules grosseres acabades en -eta (Calasseit, Men.). «Es vicari general | ha enviat una carteta | que no poden dir maceta. | Maceta de picar sal!» (glosa de Men.).
    Fon.:
məsέtə (or.); masétɛ (occ.); maséta (val.); məsə́tə (mall., Ciutadella).