Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  major
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAJOR adj.
Més gran; cast. mayor.
|| 1. Més gran en dimensions, capacitat, quantitat, intensitat. Aquestes són les montanyes majors de Maylorques, Jaume I, Cròn. 117. Uns vaxells són majors a reebre major quantitat de l'aigua, Llull Cont. 329, 29. Me fa sentir major dolor que no sentira, Tirant, c. 3. Feu vida ab molt major abstinència que negú dels altres monges, Eximplis, i, 5. Altre libre de forma major, doc. a. 1410 (Alós Inv. 22).Força major: allò que obra de manera irresistible o que no està subjecte a la nostra voluntat. Llibre major (o substantivat, El major): el llibre principal de la comptabilitat, en el qual s'obre un compte corrent a cadascun dels deutors i creditors que figuren en les anotacions del llibre diari. Lo Consell privà al Regint el llibre major, Rúbr. Bruniquer, v, 80. Vela major (o substantivat, Major, f.): la vela més gran i principal, unida al pal major d'una embarcació; també es diuen majors les veles més baixes de tots els arbres d'un vaixell.
|| 2. Més gran en creixença o en edat. Major d'edat (i ant. major de dies): persona arribada a l'edat en què pot actuar legalment sense estar sotmès a tutela. D'en Domingo Nicolau maior de dies, ortolà, doc. a. 1370 (Miret Templers 558). Qui és major, qui té vint y cinch anys cumplits, qui és fora de tutela, Lacavalleria Gazoph. La fastidiosa sesta dels majors, Rosselló Many. 161. Fill major (o substantivat, Major, m. i f.): el fill o filla de més edat, primogènit. Que la major fo muller d'en Jacme de Xírica, Muntaner Cròn., c. 18. Les dues filles majors foren maridades, Pere IV, Cròn. 97. Cos major: (ant.). cadàver de persona adulta (per oposició a albat). a) Els majors: els avantpassats. Tots los seus predecessors maiors, Cauliach Coll., pròl. Seguien les ordinacions de sos majors, Villena Vita Chr., c. 10.—b) Es major: l'avi (Eiv.).
|| 3. Més gran en dignitat, en categoria. Un dels majors senadors, Serra Gèn. 146. Lo dit archiaca fo fet bisbe e féu un gran convit dels majors hòmens de aquella ciutat, Eximplis, i, 73. Tota una cort de déus majors y menors, Roq. 12. El tafoner major... aixeca la pila d'esportins, Rosselló Many. 24. Estat major: conjunt de caps i oficials d'una gran unitat militar, encarregats d'ajudar al comandant d'aquesta en l'elaboració dels plans, de cursar les seves ordes i vigilar llur observança. Plana major: petit conjunt d'oficials i tropes amb una instrucció especial, auxiliars immediats del comandant d'una unitat militar elemental; fig., conjunt dels principals membres d'una corporació, família, estament, etc. Ordes majors: les darreres ordes sagrades que es confereixen als clergues, i que són el subdiaconat, el diaconat i el preverat. Missa major: la missa solemne o cantada (per oposició a missa baixa o resada). Altar major: l'altar principal d'una església. Festa major: la festa principal d'una població. Premissa major: la primera proposició d'un sil·logisme. Interval major: en música, interval en què d'una nota a l'altra hi ha els tons i semitons normals de la respectiva escala diatònica. Mode major: mode de la tonalitat en què entre la nota fonamental i la seva tercera hi ha dos tons complets (per oposició a mode menor, en què només hi ha un to i un semitò entre la fonamental i la tercera).
|| 4. m. Superior; persona revestida d'autoritat. Qui ret casteyls als sarrasins sens licència de son maior, doc. a. 1204 (Miret Templers 545). Los membres de mon cors no volen esser obedients a lur major, Llull Cont. 117, 10. Lo monge... menjava pa e aygua per manament del abat son major, Eximplis, i, 4. Vós sou major en cap dels vicis e primer en orde de les culpes mortals, Tirant, c. 217. a) Major de tropa: cap o oficial d'exèrcit. Estava amb uns forasters d'Inca d'aquests que són majors de tropa, Roq. 23.
Major: llin. existent a Cervelló, Fornells de la Selva, Ventalló, Arenys de Munt, Barc., Armentera, Torrefarrera, Batea, Tortosa, etc.
    Fon.:
məʒó (or., bal.); məʒú (Rosselló); maʤó (Ll.); maјó (Alt Pallars, Conca de Tremp); maјʒó (Tortosa); maʤóɾ (Cast., Al.); maʧóɾ (Val.).
    Var. ort.
ant.: maior (Jaume I, Cròn. 50); mayor (Graal 18); magor (Conex. spic. 52 vo).
    Etim.:
del llatí maiōre, ‘més gran’.