Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  malenconia
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALENCONIA f.
|| 1. ant. Bilis negra. Avets creades en cors humà quatre humors: còlera e malenconia e fleuma e sanc, Llull Cont. 39, 2. Les compieccions són quatre, so és a saber, còlera, sanch, fleuma, malenconia..., la malenconia és seca per la terra e és freda per l'aygua, Llull Doctr. puer. c. 78. Dins lo cors d'om les humors se discorden | ... | en un sols jorn regna malenconia, | n'aquell mateix còlera, sanch e fleuma, Ausiàs March 94. La laganya que ve de malenconia, Alcoatí 40.
|| 2. Tristesa vaga, ombrívola i persistent (Fabra Dicc. Gen.); cast. melancolía. Lexau amor, odi, malenconia, Jaume March (Cançon. Univ. 31). Me veureu morta de dolor y malenconia, Comalada Pierres Prov. 18. Y ab consemblants melenconies | parlant, burlant, | les viu estar yo rahonant, Somni J. Johan 638.
|| 3. ant. Irritació, sentiment d'ira. Com la veu tan alterada, tota roja de malenconia que tenia, Tirant, c. 212. Lo Messies... parlava'ls ab molta dolçor... perquè fossen pus attents a la sua doctrina e que ab menys malenconia prenguessen la correctió sua, Villena Vita Chr. c. 116.
    Fon.:
mələŋkuníə (Barc.); maleŋkonía (Val.); mələŋkoníə (Palma). Es forma arcaica (adoptada en la llengua literària moderna), que tanmateix se sent encara dialectalment en algun indret com Meliana (Horta de València). En el llenguatge quotidià es prefereix la forma melancolia.
    Var.
ant.: malencolia; malinconia (Esteve Eleg.).
    Etim.:
de melancolia, amb el radical canviat per analogia de l'adjectiu mal.