Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. malgrat
veure  2. malgrat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MALGRAT
|| 1. m. ant. Mal grat; sentiment desagradable, d'aversió. Si les fa nosa... e n'han malgrat, Spill 9006.
|| 2. prep. (seguida de nom o d'infinitiu) Sense que ho impedeixi l'oposició (de tal o tal cosa); cast. a pesar de. «No és capellà, malgrat anar-ne vestit». Aquella ciutat han e tenen e possehexen los sarrahins malgrat dels crestians e dels juheus, Llull Gentil 244. S'aparellà... per anar a Andrinòpol... per veure Xor Miqueli, malgrat de tots sos amichs e vassalls, Muntaner Cròn., c. 215. Lo noble baró trauessà la més part de la illa... a malgrat dels sicilians, Tomic Hist. 241. Fresc i sapat malgrat les caminades, Massó Croq. 134. a) En el llenguatge menys acurat s'usa també malgrat seguit de la conjunció i: Malgrat i lo que es prestava a polèmiques, Pons Com an., 6.
    Fon.:
maɫɣɾát (or., occ.).
    Etim.:
grafia aglutinada de mal grat (V. grat).

2. MALGRAT topon.
a) Vila de 4.000 habitants situada en el Maresme, part. jud. d'Arenys de Mar.—b) Llogaret de 60 habitants agregat al municipi de La Prenyanosa (part. jud. de Cervera).—c) Llogaret de 18 habitants agregat al municipi de Noves de Segre (part. jud. de La Seu d'Urgell).
    Etim.:
desconeguda, probablement pre-romana, relacionable amb l'element mal que apareix en mots com Puigmal, Malavella, etc. El nom de Malgrat es troba documentat sense llatinitzar en documents llatins del segle XIII («Bn. Mulner habitator de malgrat prope ceruarie», doc. a. 1278, arx. parr. de Sta. Col. de Q.; «A. de malgrad, B. garsia», doc. a. 1244 ap. Pujol Docs.). Referent a l'origen del nom de la vila de Malgrat del Maresme, existeix una interpretació popular curiosa, que el «Libre dels Feyts d'armes de Catalunya» (segle XVII) ens transmet en aquesta forma: «Mentres aquestes coses passauen en Gerona, lo rey en Pere staua ab molts barons e nobles e cauallers en Hostalrich, e'ls seus siruents fahien grans feyts d'armes contra los francesos, que'n matauen molts, e molts ne fahien presoners, e'ls venien tan barats, que per sinch sous donauen un francès, per molt sà e fort que'n fos, als qui comprar-los volien; e'l senyor de Palafolls ne va comprar molts, e'ls faé portar al seu gran castell de Palafolls, e aprés engrillonats e encadenats los fahia anar a treballar en una gran torre que'n faé prop la mar, e com ells hi anauen de mal grat, per ço qu'ells quant anauen de Palafolls a treballar en aquella terra dehien que anauen a mal grat, aquel loch s'és appellat Malgrat».