Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  maligne
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MALIGNE, -IGNA adj.
Que obra el mal; que tendeix a fer mal; cast. maligno. Lo maligne àngel porta les ànimes que moren en peccat en infern, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Dones malignes | moltes vegades | viu condemnades, Spill 1753. L'esperit maligne: el dimoni. De temptacions feytes per vicis e esperits malignes, Llull Gentil 335. El maligne: el dimoni. Negú n'e perdut, ans tots del maligne los he yo deffesos, Passi cobles 12. Malaltia maligna, gra maligne, etc.: malura que va minant progressivament la salut i que és de difícil guariment. Ulceres malignes, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1. Un malalt consumit de llagues malignes que mengen igual que un corrosiu, Caselles Mult.67.
    Fon.:
məlíŋnə (or., bal.); malíŋne (occ., val.).
    Intens.:
malignet, -eta; malignot, -ota; maligníssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí malĭgnu, mat. sign.