DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MAMA f.
|| 1. Mare (or., occ., alg.); cast. mamá, madre. La seva mama, una respectable senyora, Pons Com an. 151.
|| 2. Mamella (val., bal.); cast. mama. Criatura de mames: infant de mamella. Amb aire matusser, de criatura de mames, Víct. Cat., Ombr. 39. Mama de monja: mamella petita (Mall.).
|| 3. Acció de mamar (Empordà). Fa la mama i dorm: es diu de la criatura que dorm al mateix temps que pren el pit.
|| 4. Peça de ferro, en forma de casquet esfèric, que els ferrers antics posaven a la fornal en lloc de tobera (Felanitx).
|| 5. Protuberància o grop en la soca d'un arbre, especialment d'una olivera (Orient).
|| 6. Mama de vaca: a) Planta de la família de les compostes, de l'espècie Taraxacum officinale, més coneguda amb el nom de queixals de vella.—b) Planta de la família de les cariofíl·lies, de l'espècie Vaccaria parviflora, de fulles inferiors oblongues i superiors lanceolato-cordiformes, de flors rosades o blanques, càpsula dehiscent per quatre dents curtes, i llavors reniformes, grosses, negres; cast. teta de vaca.
|| 7. m., fig. Home mancat de tota discreció (val.). Eixe madur de Pep el Quelo, tan gran com hui y demà, ¿és més que un mama y un animal ben acabat de cap a peus?, Rond. de R. Val. 54.
    Fon.: mámə (pir-or., or., bal.); máma (Andorra, Esterri, Tortosa, val.); mámɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa).
    Intens. (en l'accepció || 2):—a) Augm.: mamassa, mamarra, mamarrassa, mamarrota, mamarrot.—b) Dim.: mameta, mametxa, mamel·la, mameua, mamiua, mamona, mamarrina, mamarrinoia, mamarrinoieta.—c) Pejor.: mamota.
    Etim.: del llatí mamma, mat. sign. 1, 2.

MAMÀ f.
Mare, en el llenguatge modern; cast. mamá. Sentiu lo que ha dit la mamà?, Vilanova Obres, iv, 249.
    Etim.: pres del fr. maman, mat. sign.