Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mancar
veure  2. mancar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MANCAR v. tr. ant.
Mutilar; fer manc. Propris fills manquen, | ulls los arranquen | e allisien, Spill 9251. Per lo qual colp lo ferit restàs mancat o affollat, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 935).
    Etim.:
derivat de manc.

2. MANCAR v. intr.
|| 1. No tenir; trobar-se sense (alguna cosa); cast. carecer, estar falto. La dona que tost manca de mèstruo, no és may molt sana, Albert G., Ques, 47. Estar mancat (d'una cosa): no tenir-la, estar-ne privat. Trobant-se mancats de ses coses més necessàries per sa vida, Aurora 227. «Estic mancat de forces; a penes puc caminar».
|| 2. No esser-hi, no trobar-se (en una persona o cosa); esser-hi de menys; cast. faltar. Qui's clou com rech... l'aygua li manca, Spill 14762. Senyor, un sol material nos manca, Tirant, c. 11. Tastar ho has de sal, e si n'i manca, met-n'i, Robert Coch 22 vo. Lo que li manca de llum, | bé ho té de clar sa innocència, Costa Trad. 113.
|| 3. Restar a fer; cast. faltar, quedar. Si let vermella | de lur mamella | hix e no blanca, | molt prest no'ls manca | del tot ser folles, Spill 9190. Ara manca contar lo millor, Penya Poes. 42. No li mancava gayre | per aixecar un càntich o un crit, Costa Trad. 183. Això era lo que mancava aclarir, Víct. Cat., Ombr. 34. No ens mancava sinó guanyar el turó, Ruyra Parada 31.
|| 4. No assistir; deixar d'anar a un lloc on calia o convenia anar; cast. faltar. Són tinguts venir cada hora quant seran demanats... sots pena de deu sous per cada una volta que y mancaran, doc. a. 1506 (Cap. Sastres y Calçs. 38). A ran del foch ningú hi manca, Salvà Poes. 83.
|| 5. Cessar d'actuar, de fer el seu servei propi; cast. faltar. E lo vent nos mancà, Pere IV, Cròn. 132. Per tant, mancant la calor natural a les parts de la urina, no pot tenyir-se la urina de alguna color, Albert G., Ques. 39. Li mancavan ses forses, Roq. 37.
|| 6. Minvar, disminuir; cast. calmarse, amainar, disminuir. Mirant que per molt beure no mancave lo vi, Alegre Transf. 71. E ya mancava el dia, ibid. 38. Totd'una que la mar manch, Penya Poes. 94. Sa claror comensa a mancar, Alcover Cont. 195.
|| 7. Morir; cast. faltar. «El dia que jo manqui, vull que tot quedi arreglat».
|| 8. Fer actes contraris a alguna cosa; cast. faltar. «Has mancat a la paraula donada». Ni may he mancat ni mancaré a la honra sua, Amiguet Sinònima, 6. Li han mancat al respecte, Vilanova Obres, xi, 33.
|| 9. Fer ofensa o injúria a algú, a alguna cosa; cast. faltar. En res havia mancat a don Pau ni a ningú, Oller Fig. pais. 273. «En això has mancat» (=has fet mal, no has complert així com calia).
|| 10. No sortir bé; cast. fallar. «El tret ha mancat».
    Fon.:
məŋká (pir-or., or., bal.); maŋká (occ.); maŋkáɾ (val.); məɲсá (Palma, Manacor).
    Sinòn.:
— || 2-5, 7-9: faltar;— || 6, demancar, minvar;— || 10, fallar.
    Etim.:
del llatí vulgar *mancare, mat. sign. || || 1, 2, potser per conducte de l'it. mancare.