Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  manoll
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MANOLL m.
|| 1. Manat; conjunt de coses que s'agafen amb una mà; cast. manojo. Un manoll de pergamins, doc. a. 1345 (Aguiló Dicc.). Espich seltich... és fet a manolls axí com la farigola, Conex. spic. 18. Ella els repartia en amples manolls, Santamaria Narr. 174. Especialment: a) Conjunt de brins que el segador agafa amb la mà esquerra i talla amb un cop de falç.
|| 2. Escombreta que els teixidors de lli usen per a allisar els fils de l'ordit; cast. empesador.
    Fon.:
mənóʎ (or.); manóʎ (occ., val.); mənóј (or., mall.); munóј (men., eiv.); menóʎ (Bell-lloc).
    Sinòn.:
manat, grapat, manyoc.
    Etim.:
del llatí vulgar *manŭclu, var. de manŭpŭlu, mat. sign.