Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. manta
veure  2. manta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MANTA f.
|| 1. ant. Mantell. Tot nuu me trob vestit de grossa manta, Ausiàs March lxiv. La canya per ceptre, la porpra per manta, Passi cobles 69.
|| 2. a) Peça teixida de llana o de cotó, que s'empra com a abrigall en el llit; flassada; cast. manta. Encar trobes... més fina la manta del teu jaç, Sagarra Comte 39.—b) Peça de llana que serveix per a abrigar el cos quan es va de viatge, quan cal estar aturat a la intempèrie; cast. manta. Manta de coll: manta que fa quadros blancs i blaus (Pont de S.). Manta morellana (Tarr., Tortosa, Val., Al.) o manta de safranaire (Empordà): la que té ratlles de colors vius, sobretot blau, groc i vermell. «L'alegria del fadrí | és un mocador de pita, | una manta morellana | i una xica ben bonica» (cançó pop. Val.).—c) Bolquer de llana per a les criatures (Ross., ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Peça teixida de llana o de cotó amb què es cobreix el cos de les cavalleries per guardar-les de la pluja o del fred; cast. manta. Prenets los IX cavalls e 'ls trametets cascú en un escuder... e ab sengles mantes tant solament, Muntaner Cròn., c. 89.
|| 4. a) Peça de roba fina (de vellut, crespó, etc.) que les dones es posaven damunt el cap i que els arribava fins a la cinta, i la portaven per assistir a funcions religioses (Mall.); cast. cobija. Vestides de negre amb manta i ciri, Alcover Cont. 197.—b) Peça de teixit molt clar, generalment brodada o formant randa, que les dones duen pel cap per anar a missa (Mall.); cast. mantilla.
|| 5. ant. Mantell de combatre; testudo (Nebrija Dicc.).
|| 6. fig. Posició caiguda de les ales d'un ocell malalt (Camp de Tarr.). Portar la manta o Fer la manta: tenir un ocell aspecte de malalt; cast. andar alicaído.
|| 7. fig. Borratxera.
|| 8. fig. Tupada; cast. paliza. «Te donaré una manta que no te n'aixecaràs». «Me n'he duit una bona manta»: m'he cansat molt.
|| 9. fig., m. Malfeiner (Val.).
|| 10. a) Peix de l'espècie Cephaloptera Massena, de forma molt semblant a la ratjada, però molt més gros; cast. rayón.b) Peix de l'espècie Rhinobatus columnae (val.); cast. rayón.
    Refr.

—«Entre amics, la manta al coll»: es diu per indicar que es té poca confiança en els amics (Val.).
    Fon.:
mántə (or., bal.); mántɛ, mánta (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: mantassa.—b) Dim.: manteta, mantetxa, manteua, mantiua, mantona.—c) Pejor.: mantota.
    Etim.:
segons Meyer-Lübke REW 5326, format per regressió damunt el llatí mantĕllum ‘mantell’; també podria esser una forma feminitzada del llatí mantum, mat. sign.

2. MANTA
A manta: molt, en abundància (pir-or., Ll., Tortosa, val.). «Enguany n'hi ha a manta, de pomes». «Ne té a manta, de diners». «També en sap a manta, de cançons». «¿Ha anat bé la collita?—A manta, a manta!» (=molt bé, molt bé). De clavells bé n'he donats, | y de pensaments a manta, Collell Flor. 144. Tots sans i bons, tots tenen salut a manta, Moreira Folkl. 133.
    Etim.:
V. amanta.