Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. manya
veure  2. manya
veure  3. manya
veure  1. manyà
veure  2. manyà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MANYA f.
|| 1. Destresa, habilitat manual; cast. maña. De més primor i de més manya, doc. a. 1599 (ap. Aguiló Dicc.). Voltros treis tots els dits y la manya, Penya Poes. 41.
|| 2. Indústria, habilitat per a obtenir una cosa a despit d'altres o enganyant-los; cast. maña. En cert no us trobaren fent tractes y manyes, Passi cobles 16. Tota lur çuna, | ley, art e manya | pràtica stranya, | hipocresia | e ronceria | te vull mostrar, Spill 7686. Ab eixa manya se escapà de llurs mans, Faules Isòp. 170. Ab sas seuas manyas ha arribat a fer-se homo, Aguiló Poes. 151.
    Refr.
—a) «Qui té gana, té manya»: vol dir que la necessitat desperta les potències i fa anar molt vius.—b) «Més val manya que força».—c) «Més val manya que diners».—d) «Ni males armes, ni males manyes»: significa que cal atacar i defensar-se amb tota la força i mitjans que sien possibles, però sense usar males arts.
    Fon.:
máɲə (or., bal.); máɲɛ, máɲa (occ., val.).
    Etim.:
probablement d'una forma llatina *manĭa, var. de manŭa, ‘habilitat’ (cf. REW 5330).

2. MANYA f.
La vaca. «Val més enraonar amb la manya que amb el toro» (Griera Tr.).

3. MANYA f.
Germana, en llenguatge infantil (Calasseit). Nom amb què es criden les dones de Teulada (Martí G., Tip. mod. i, 27). (V. manyo).

1. MANYÀ m.
|| 1. El qui fabrica i ajusta panys, claus i altres objectes de ferro per a edificis i mobiliari (or., occ., val.); cast. cerrajero. Donam al manyà que adobà les portes de la vila, doc. a. 1352 (Est. Univ. x, 127). Mig començades | les claus del cel | ... | volch acabar; | subtil manyà, | ell les temprà, Spill 14406. Y veu que no és pràctich ni destre manyà, Viudes donz. 379. L'altre, segons nos digué, era manyà y regidor del poble, Bosch Rec. 284. Manyà d'obres: nom especial del manyà que hem definit abans, a diferència del Manyà de màquines, que és el qui es dedica a fer i ajustar peces de màquina (Puigcerdà).
|| 2. El qui treballa defectuosament, sense prou coneixença de l'ofici (Mall., Men.); cast. chapucero. Si no sab res d'axò, sempre serà un manyà, Ignor. 79.
    Refr.
—a) «Mestre manyà, de franc i tot és car» (Men.).—b) «Si ho saps fer, posa-hi ses mans, i no et fiïs de manyans» (Men.); «En els teus afanys, no te fiïs de manyans» (Mall.): vol dir que en tot convé deixar obrar els tècnics acreditats, i no refiar-se dels aprenents o inhàbils.
    Fon.:
məɲá (or., bal.); maɲá (occ., val.).
    Etim.:
probablement de l'it. magnano, ‘serraller’, que sembla derivat d'una forma llatina *manĭa, var. de manŭa (cf. REW 5299).

2. MANYÀ
Llin. existent a Gir., Sta. Col. de F., St. Feliu de P., Castellterçol, Llerona, Barc., Arnés, Flix, Gandesa, Alins, Anserall, Ars, Cast., etc.
    Etim.:
si no és una simple aplicació onomàstica del manyà art. 1, deu venir d'un nom personal llatí *Manianu, derivat del nom Manius.