Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mari
veure  marí
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARI f., en pronúncia molt dialectal,
per mare (Organyà, Isavarri, Tamarit de la Llitera).

MARÍ, -INA
|| 1. adj. Pertanyent al mar; cast. marino. En les ciutats marines d'Itàlia, Eximenis Dotzèn, c. 163 (ap. Aguiló Dicc.). A les junctes e als marins ribatges anada, Fiameta 21. Li feren corona de forts junchs marins, Passi cobles 48. Com déus marins, Canigó v. Blau marí: blau fosc. Arrebossada per un mocador blau marí, Pons Auca 228.
|| 2. m. Vent del ESE. (Morella) o del SE. (Cast.).
|| 3. m. Qui té per professió navegar; cast. marino. Es diu especialment dels tripulants de vaixells de guerra i dels oficials o pilots de vaixells mercants. Els ulls de la Julieta, discretament dirigits, no s'apartaven del coratjós marí, Pons Com an. 162.
Marí: llin. existent a La Jonquera, Campllong, Esponellà, Pierola, Capellades, Barcelona, Banyeres, Espluga de F., Cast., Val., Cullera, Elx, Mall., Men., Eiv., etc.
    Fon.:
məɾí (or., bal.); maɾí (occ., val.).
    Etim.:
del llatí marīnu, mat. sign. || 1.