Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  marcar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARCAR v.: cast. marcar.
I. tr.
|| 1. Posar marca; assenyalar amb una marca. Deu esser marcat al front ab ferro calt, Consolat, c. 57. Que dege marchar ab son propri senyal tot ciri o brandó qui sie de mige lliura en sus, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Ab que l'a marcada del seu gran senyal, Passi cobles 15. Deu culleres de argent... la una no és marchada, doc. a. 1523 (Alós Inv. 46).a) Quant lo primer pecat marcà son front, Ruiz Poes. 47.
|| 2. Assenyalar, fer reconèixer una cosa per algun mitjà. «Aquest poble no està marcat en el mapa». «El rellotge marca les sis». «Porta un vestit molt ajustat, que li marca totes les formes». Marcant va la cadència lo colp del tamborí, Ganigó i. Diu que provada amb s'aparato hidrotimètrich marca 19 graus, Ignor. 8. Es camí que li marcava aquell filet d'or, Roq. 15. Tous d'arbres que marquen el seu curs capritxós, Massó Croq. 77. La vaguetat del somrís que encara marcaven els seus llavis, Vayreda Puny. 201. Marcar el pas: figurar el pas la tropa, sense anar envant ni enrera, per tal de conservar el ritme per a quan hagi de reprendre la marxa. Marcar dos gols (fer dos gols, en el futbol). Marcar un cop: indicar-lo sense donar-lo (ho fan els boxadors quan s'entrenen). Marcar un futbolista a un jugador contrari: no separar-se gaire d'ell per tal de vigilar-lo i dificultar-li els moviments.
|| 3. tipogr. Anar col·locant successivament a la màquina els fulls a imprimir.
|| 4. Denunciar (en l'argot dels malfactors barcelonins).
II. tr. ant. Fer pagar marca, sia com a impost de frontera, sia com a represàlia. Negun hom estrayn qui aport forment... ne altras menjaries... no sie peynorat, marchat ne embargat per senyor ne per altre, Cost. Tort. I, i, 17. No puxen esser preses, marchats, aturats, empetxats o en alguna manera molestats, doc. a. 1394 (arx. mun. d'Igualada). Mossèn Ponç, senyor de Castelló, vos manaça de marcar o penyorar vostres béns per raó de la marca qui és stada jutjada per lo rey d'Anglaterra contra lo duch de Gandia, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 548).
III. intr. ant. Confrontar, esser fronterís; confinar. Que conquerís la ciutat de València ab tot lo regne, per ço com marchava ab Catalunya e ab Aragó, Desclot Cròn., c. 49. Vehent-se en la frontera dels ports del Muradal, qui són grans montanyes e forts e grans boscatges, e marquen ab la terra dels serrayns, ibid., c. 79. E d'altra part marquen ab lo dispotat de Larta, Muntaner Cròn., c. 242.
    Fon.:
məɾká (or., bal.); maɾká (occ.); maɾkáɾ (val.); məɾсá (Palma, Manacor).
    Etim.:
derivat de marca, art. 1.