Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  marge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MARGE m.
|| 1. Vora, especialment d'un terreny o altra cosa que forma graó o desnivell; cast. margen. Aquellas venes qui són en lo marge del ces, Cauliach Coll., ll. iv, d. 2a, c. 7. Marge d'un riu, de la mar, etc.: la vorera, el lloc on s'uneixen l'aigua i la terra seca. Quant fom en la sumitat del marge de una pregona riba, Metge Somni iii. Aquí estengué sos marges el continent hesperi, Atlàntida i. Més especialment: a) Graó de terra, sovint revestit de pedres o de brossa, que separa dues feixes situades a diferent nivell o que serveix per a aturar les esllavissades de terra (or., occ., val., bal.); cast. ribazo, mota. No deu posar ne ficar remoure ne arrencar térmens ne fites ne marges ne altres senyals, Cost. Tort. III, xiii, 14. Es a entendre que'ls màrgens e'ls parats que són entre honors d'alguns... deuen esser de les honors sobiranes, ibid. VIII, viii, 8. Naguna persona no gos enderrocar margen d'altre, doc. a. 1370 (BABL, xii, 129). Ens haguérem d'asseure a un marge a reposar, Ruyra Parada 30.
|| 2. Espai que queda en blanc al costat o al voltant d'una plana escrita o dibuixada; cast. margen. Les quals cauteles dege fer scriure e consignar en los màrgens dels dits comptes, Ordin. Palat.
|| 3. Diferència entre el preu de cost o compra i el de venda d'un article, de la qual han de sortir les despeses indispensables, els guanys, etc.; cast. margen. «La taxa que ens han posat no deixa marge».
|| 4. Espai de temps, o avinentesa que es concedeix per a fer alguna cosa; cast. margen. «Aquesta prorroga ens dóna marge per a preparar-nos». Ella també té un art, el de vestir, que no per referir-se a una necessitat elemental deixa d'oferir un marge a la imaginació, Plana Sta. Mar. 119.
    Loc.
—a) Sortida de cap de marge: acudit o sortida poc assenyada.—b) Advocat de peu de marge: advocat curt d'enginy o de talent.—c) Sortirà marge o caramull de pedres!: es diu quan ens arriscam a una cosa que no sabem si reeixirà bé o malament.—d) Posar la pedra en el marge: fer una observació aguda i oportuna.
    Fon.:
máɾʒə (pir-or., or., bal.); máɾʒe (occ.); máɾʤe (Cast., Al.); máɾʧe (Val.). La forma de plural és màrgens o marges.
    Etim.:
del llatí margĭne, mat. sign. || 1.