Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. marro
veure  2. marro
veure  3. marro
veure  1. marró
veure  2. marró
veure  3. marró
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

3. MARRO m.
|| 1. Joc antic, semblant al de dames, del qual encara es conserva record a Menorca. Ne joch de carn ne de pex..., ne joch de marro, doc. a. 1370 (BABL, xii, 129). Taulell de fust... de la una part apte a jugar schachs e de la altra a marro, doc. a. 1437 (BABL, xi, 158). No gos ni presumesque... jugar a ninguna manera de joch sinó a pilota de vent y xica, a marro y squachs, doc. a. 1560 (Catalana, ii, 287).
|| 2. Joc infantil en què es dibuixen a terra algunes ratlles combinades formant caselles quadrades o triangulars, i el joc consisteix a anar col·locant cada jugador tres pedretes fins a posar-les en línia recta en els vèrtexs dels angles (or., occ., men., eiv.); cast. tres en raya.
|| 3. Joc en què, posats els jugadors en dos bàndols, un de front a l'altre, van sortint de les línies respectives, avançant cap als contraris i procurant cada jugador agafar-ne un d'aquells i no deixar-se agafar de cap; els agafats passen com a presoners a la línia contrària i sols poden devenir lliures si arriba a tocar-los un jugador del seu partit (val.).
|| 4. heràld. ant. Figura geomètrica formada per algunes rectes encreuades en diversos triangles, com la figura del joc de marro (|| || 1 o 2). Essent de Navarra, té en los dos quartons ab forma de marro... e les linyes del dit marro..., Eximenis Terç, c. 253 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 5. Marrada d'animal o de persona perseguida, per a no esser agafat (Martí G. Dicc.); cast. regate, marro, hurto del cuerpo.
|| 6. Embull, enginy per a enganyar (Men.); cast. embrollo, enredo.
|| 7. Falta, errada (Martí G. Dicc.).
    Loc.
—a) Fer marro clos: arreglar totalment, portar a bon terme una cosa (mall.). En Toni-Tro que ja es pensava haver fet marro clos y que ja tenia la Seu plena d'ous, Aguiló Rond. de R. 30.—b) Descobrir el marro: descobrir allò que algú portava ocult.—c) Esbullar el marro, o Esguerrar el marro, o Destorbar el marro: impedir a algú de fer allò que ja havia iniciat. En veure's esguerrat el marro aquella nit, Santamaria Narr. 52.—d) Endur-se marro: resultar enganyat o burlat (val.).—e) Embolicar el marro: embullar les coses, dificultar els assumptes (Vallès, Penedès).
    Fon.:
máru (or., men., eiv.); máro (occ., val., mall.).
    Etim.:
desconeguda, però probablement relacionable amb marrada i marrar.