Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mart
veure  2. mart
veure  3. mart
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MART m.
Mamífer carnisser de l'espècie Mustela martes, de devers mig metre de llargària, de pèl espès i pell molt suau; cast. marta. D'entrar de nit en colomer | mils que nul mart ho sabets fer, Buch cavall 32. A l'hort, la cirera madura | que cobeja la gola del mart, Salvà Ret. 100. Mart gibelí: espècie de mart, Mustela zibellina, de cos més curt i robust que el del mart ordinari; cast. marta cibelina.
|| La pell del dit animal; cast. marta. No puxa portar cortapisa de marts giballins, doc. a. 1454 (BSAL, ii, 298). Una roba de vellut forrada de marts gebelins, Tirant, c. 245.
    Loc.
—a) Esser mart vell: tenir molta experiència. Jo ja som mart vell y no vaig de perendengues, Penya Mos. iii, 112.—b) Mirar si és mart o geneta: tractar de saber en net alguna cosa (Eiv.).
    Fon.:
máɾt (or., occ., val., bal.).
    Var. form. i sinòn.:
marta.
    Etim.:
del llatí marte, mat. sign.

2. MART
|| 1. El déu de la guerra, segons la mitologia romana; cast. Marte. Per tolre tols exequdors a Mart, Febrer Inf. xxxi, 51.
|| 2. El planeta més pròxim a la Terra; cast. Marte.
    Var. form. i sinòn.:
Mars.
    Etim.:
del llatí Marte, mat. sign.

3. MART m. o f., forma dialectal,
per mar. En el català continental, i sobretot en l'oriental, és freqüent pronunciar amb una t final paràsita els mots acabats amb -r.