DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MART m.
Mamífer carnisser de l'espècie Mustela martes, de devers mig metre de llargària, de pèl espès i pell molt suau; cast. marta. D'entrar de nit en colomer | mils que nul mart ho sabets fer, Buch cavall 32. A l'hort, la cirera madura | que cobeja la gola del mart, Salvà Ret. 100. Mart gibelí: espècie de mart, Mustela zibellina, de cos més curt i robust que el del mart ordinari; cast. marta cibelina.
|| La pell del dit animal; cast. marta. No puxa portar cortapisa de marts giballins, doc. a. 1454 (BSAL, ii, 298). Una roba de vellut forrada de marts gebelins, Tirant, c. 245.
    Loc.—a) Esser mart vell: tenir molta experiència. Jo ja som mart vell y no vaig de perendengues, Penya Mos. iii, 112.—b) Mirar si és mart o geneta: tractar de saber en net alguna cosa (Eiv.).
    Fon.: máɾt (or., occ., val., bal.).
    Var. form. i sinòn.: marta.
    Etim.: del llatí marte, mat. sign.

2. MART
|| 1. El déu de la guerra, segons la mitologia romana; cast. Marte. Per tolre tols exequdors a Mart, Febrer Inf. xxxi, 51.
|| 2. El planeta més pròxim a la Terra; cast. Marte.
    Var. form. i sinòn.: Mars.
    Etim.: del llatí Marte, mat. sign.

3. MART m. o f., forma dialectal,
per mar. En el català continental, i sobretot en l'oriental, és freqüent pronunciar amb una t final paràsita els mots acabats amb -r.