Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. matar
veure  2. matar
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MATAR m.
Lloc abundant de mates; cast. matorral. Dins un matar molt espès, Alcover Cont. 590.
    Fon.:
mətá (or., bal.); matá (occ.); matáɾ (val.).

2. MATAR v. tr.: cast. matar.
|| 1. Privar de la vida; especialment, Llevar la vida d'una manera violenta. En açò no poden escapar que yo la u no y mat, Jaume I, Cròn. 23. No és cruel aquell que los cruels mata, Eximenis Terç, c. 122. Abans que procehís a matar-se, Metge Somni i. Vet ací lo poble aquell qui matave los màrtirs, Sermons SVF, i, 199. Com volent dir-me: «Mata'ns ja que no ens pots salvar», Atlàntida vi. Matar de fam (o de gana): fer patir molta fam. Jo no els sé matar de gana com ho fan les pròpiament dispeseres, Oller Pap. i. Això no mata ningú: això no perjudica gaire. Perdre una nit no matava ningú; encara li seria bo, Ruyra Parada 15. a) recípr. Barallar-se fins a la mort. Si les orelles sues hoyen dir res qui fos en offensa vostra, se mataria ab tot lo món, Tirant, c. 211.
|| 2. hiperb. a) Molestar o perjudicar extraordinàriament. Ses cerimònies a mi me maten, Ignor. 53.—b) refl. Esforçar-se desmesuradament, prendre's gran molèstia o treball. Bé puch jo matar-me de treball pera servir-lo, no me'n sab ell gens de grat, Lacavalleria Gazoph. Y no s'hi mati gayre, que hi perdrà la vista, Pons Auca 84.
|| 3. fig. Extingir, fer desaparèixer. Matar el foc: apagar-lo. Matar el llum: apagar-lo. Matar un caire, una aresta, una punta, etc.: escapçar l'objecte de manera que desaparegui o es suavitzi el caire, la punta, etc. Matar un color: mitigar-lo, llevar-li vivesa. La rabiosa fam de la carnal concupicència mataren, Corbatxo 48. Si hun està ab calor de febra, e banyen una ploma en l'aygua e posen-la-li en la boqua, no li matarà la set, Sermo septem art. A còpia de caragolar-se-les per matar l'avorriment, Pons Com an., 41. El brogit matava les veus, Ruyra Pinya, ii, 104. Matar el temps: passar-lo sense treballar seriosament. Mentrestant matava es temps reparant com el mataven els altres, Roq. 43. Dels dies rúfols, una meytat els matava al llit, Pons Auca 211. Ara mata les hores com pot, Carner Bonh. 115.
|| 4. En el joc, Dominar al contrincant amb una jugada que li fa perdre una peça o tot el joc. «Si mous aquesta torre, et mataré la reina» (d'escacs).
    Loc.
—a) Matar el cuc: fer beguda d'aiguardent, sovint barrejat amb pa o fruita, abans de la primera menjada del dia (or., occ., val.). Que no em donaries alguna cosa per a matar el cuc, Víct. Cat., Ombr. 67.—b) Matar jueus: fer soroll els infants, donant cops de maces i bastons a terra o a unes fustes, el Dijous Sant (or., occ.).—c) Llamp el mati!; Déu te mati!; etc.: expressions de maledicció. Hi plaga'l mat també aqueix vostre jurat, Somni J. Joan 467. Llamp te mati! Vina ací baix!, Massó Croq. 96. Va dir horroritzat i entre dents: «Déu me mati! En Valentí!», Massó Croq. 158.—d) No mata, o No mata ni espanta: es diu d'una cosa que no és excessiva, tant en bon sentit com en mal sentit. «¿Es molt bonica la xicota?—Psé, no mata» (o «no mata ni espanta»).—e) Estar mata'm o et mataré: estar a matar, molt enemistat.—f) Voler matar i degollar: estar molt irritat, voler obrar violentament.—g) A mata-degolla o a mata qui mata: sense perdonar ningú.—h) Matar la vaca per desmamar el vedell: destruir la causa per suprimir l'efecte.—i) Matar dos ocells amb un tret: aconseguir dos objectius amb una sola gestió.
    Refr.
—a) «Qui mata, ha de morir»; «Qui amb espasa mata, amb espasa morirà».—b) «Hi ha moltes maneres de matar puces»: vol dir que les coses es poden fer de diferents maneres i donar el mateix resultat.—c) «Allò que no mata, engreixa»: es diu per significar que tot és aprofitable per al cos mentres no sigui declaradament perjudicial.—d) «No cal matar totes les mosques que piquen» (Griera Tr.).—e) «Un cop de bossa no mata»: vol dir que despendre diners no és cosa que perjudiqui gaire, mentres no es repeteixin massa les despeses.—f) «Tants com en mata la guerra, en colga la terra»: expressa la llei de les compensacions.—g) «Més val matar un home que posar un mal costum»: significa que els mals costums són molt perjudicials i difícils de desarrelar.—h) «Al torrapà, la fam el va matar»: es diu referint-se a aquelles persones que no saben o no poden aprofitar-se de la bona situació en què es troben.—i) «Lo que a uns mata, a altres sana»: vol dir que el que és bo per a uns, és dolent per als altres, i viceversa.—j) «La perfídia mata la caça»: significa que la constància arriba a obtenir tots els propòsits.—l) «No mata el mal, que mata l'hora»; «No mata mal, sinó la voluntat de Déu»; «No mata pena ni mal, sinó lo que és mortal» (Men.): es diu referint-se a un qui ha estat en perill imminent de morir i no s'ha mort, o bé a un qui s'ha mort quan semblava que no hi havia causa suficient per a morir.—m) «Mata més gent la taula que la guerra»: significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties.—n) «L'abundància mata la fam».—o) «No s'ha de matar tot lo que és gras»: vol dir que no cal esser massa sever.—p) «Els cans vells maten la caça»: indica que l'eficàcia de les empreses depèn moltes vegades de l'experiència del qui les porta entre mans.—q) «No ens hem de matar per viure»: significa que no convé excedir-nos en l'esforç i treball per replegar diners (Men.).—r) «Moltes mosques maten un ase»: vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol.—s) «Allò que ve de gust, no mata»: significa que les coses preses amb bona voluntat no són feixugues de fer.—t) «Tanta culpa té el qui mata la cabra, com el qui li té la garra»: vol dir que la complicitat en els fets delictius és tan culpable com el mateix acte de cometre'ls.—u) «Qui no mata porc, no menja xulla»: es diu per indicar que per a obtenir un profit cal posar-hi l'esforç pertinent.
    Fon.:
mətá (pir-or., or., bal.); matá (occ., alg.); matáɾ (val.).
    Conjug.:
regular com cantar. El participi passat és matat o mort.
    Etim.:
del llatí mactare, mat. sign. || 1.