Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mateix
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

MATEIX (ant. escrit també meteix), -EIXA adj. demostr. d'identitat; cast. mismo.
|| 1. Idèntic; un, no dos o més de diferents. Obrar ab conduit el metex conte, doc. segle XIII (Pujol Docs.). Axí com ja és desús dit en aquest capítol metex, Consolat, c. 89. En ço que pertany aquella mateixa confraria, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 207). Volen e no volen una matexa cosa cent vegades, Metge Somni iii. Isaac i Rebeca el mateix dia | s'uniren davant Déu, Alcover Poem. Bíbl. 42. Lo mateix o El mateix: la mateixa cosa. En lo mateix tantost foren tornades, Somni J. Joan 660.
|| 2. Exactament igual, sense diferència sensible. Per lo mateix salari, doc. segle XVI (Miret Templers 581). Amb la mateixa energia que si m'abraonés a un enemic, Ruyra Parada 22. Aitants mateixos: (ant.) altres tants, el mateix nombre que s'ha dit. Si sengles officis de les cases en aytantes matexes persones no seran distribuïts, Ordin. Palat. 20.
|| 3. Precisament tal cosa, no altra que; àdhuc, fins i tot. Els seus matexos parents ne restaren fort pagats, Boades Feyts 32. Podia a rellevar-lo baixar lo mateix Sol, Atlàntida i. Esser la mateixa puntualitat: esser extremadament puntual.
|| 4. posposat a un pronom o a certs adverbis, els emfasitza: això mateix=precisament això; jo mateix=jo precisament. E aczò meteix promet io B. prior, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). Per açò són aquelles nuus mouibles per elles matexes, Llull Felix, pt. iv, c. 6. Açò meteix feya Aloma, Llull Blanq. 2. Tu mateixa ho veus a ull, Genebreda Cons. 43. No pots senyorejar altres si no est senyor de tu mateix, Scachs 11. Vulles-me offegar ara mateix, Vent. Pel. 30. Impossible sospitar que no fos nat i arrelat allí mateix, Ruyra Parada 34. Porugament hi ha una flor esmirriada | sota mateix l'ufanor d'un pollanch, M. Saperas (Catalana, vi, 19). a) Tu mateix, o Vós mateix, etc.: es diu a algú per indicar-li que es deixa al seu albir de fer una cosa o altra.
|| 5. usat adverbialment: És fill de Noedes mateix (=del mateix Noedes), Massó Croq. 9. De raïms que havia cullit aquella tarda mateix, Pous Empord. 40. Així mateix: igualment, també. Lo iutge axí meteix si és accusat, Consolat, c. 40. Ella així mateix se mira sa riquesa, Alcover Cont. 4. Tant mateix (avui escrit tanmateix): malgrat allò que semblava oposar-s'hi. De aquest modo, lo consulat tant mateix és digne de vituperi, Lacavalleria Gazoph. ¿Tant mateix n'has picades mai?, Penya Mos. iii, 45. Lo mateix: de la mateixa manera. Y anava fent pilonets | lo mateix que quan vivia, Collell Flor. 57. Mateix que: de la mateixa manera que. S'esgarrapà el pit, meteix que hi tingués una brianera viva, Víct. Cat., Cayres 38.
    Fon.:
mətéʃ (pir-or., or., bal.); matéјʃ, matéʃ (occ., val.); mətéј (pir-or.). La forma de plural és normalment mateixos per al masculí i mateixes per al femení, però existeix dialectalment la forma masculina mateixs (pronunciat mateis), viva sobretot al Rosselló i a la pagesia de Mallorca.
    Var. form.
ant.: mesex (Aquel mesex temps, Sants ross. 1; Us donam aquell masex poder, doc. a. 1309, ap. Finke Acta Ar. 539); matey (Alí matey prop ha un autar, Treps Rom. 86 vo); pl. meteys (Per so que los arbres fan en si meteis veem que són pus bells, Llull Cont. 107, 3).
    Sinòn.
ant.: eleix.
    Etim.:
del llatí metĭpse, compost de la partícula met i del demostratiu ĭpse ‘mateix’ (per haver-se interpretat les locucions egomet ipse, temet ipsum, etc., com a ego metipse, te metipsum, etc.). La conservació del so sord de -t- (mateix en lloc de madeix) s'explica, segons Millardet, per una duplicació de la t llatina (*mettĭpse) produïda per intensificar o emfasitzar el mot.