Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. matinada
veure  2. matinada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MATINADA f.
|| 1. Començament del dia; espai de temps comprès entre mitjanit i la sortida del sol; cast. madrugada. Molta mala matinada donaven a la host, Muntaner Cròn., c. 128. Ja refresquen les matinades e per consegüén és necessari a nós que'ns façam robes, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 553). Caurien les dues de la matinada abans de que es fossin adormits, Ruyra Parada 16.
|| 2. Dormida feta a les hores matinals en què normalment cal estar despert (Empordà, Guilleries, Plana de Vic, Vallès). Fer matinada o Prendre la matinada: dormir fins tard al matí. Ya pendrem les matinades, Milà Rom. 374. Encara sóc al llit; estic prenent la matinada, Oller Pap. vi. Tal vegada un frare sorprès fent matinada, Ruyra Flames 46.
    Fon.:
mətináðə (or., bal.); matináðɛ, matináða (occ.); matiná (val.).
    Intens.:
matinadeta; matinadassa; matinadota.
    Var. form.:
maitinada (Puscha anar a la maytinada, doc. a. 1342, ap. BABL, xi, 431).
    Etim.:
derivat de matí.

2. MATINADA f.
Acció de llevar-se del llit molt de matí; cast. madrugón. Per mes jornades | fent matinades | e curt dinar | per caminar | cuitadament, Spill 1850.
    Sinòn.:
dematinada.
    Etim.:
derivat de matinar.