DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. MEC m.
|| 1. Panotxa de moresc cuita al forn (Ripoll).
|| 2. Pa (en l'argot dels malfactors barcelonins); racció de pa (en l'argot de la Casa de Caritat de Barcelona).
|| 3. Ninot fet de pa, de forma primitiva (Barc., ap. Griera Tr.).
2. MEC m.
Borratxera (Ciutadella). «Has agafat un bon mec!» (V. memec).
Fon.: mέ̞k (men.).
3. MEC
De mec de mec: mig d'amagat, ocultant-se sigil·losament (Ciutadella).
4. MEC, MECA m. i f. i adj.
I. || 1. Que no té pèl a la cara; cast. lampiño. Qui són mechs, han special malícia, car han-la fembril e terrible e quaix inestimable, Eximenis Terç, c. 112. Fraturament de barba dels mechs e de les fembres, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 1. De tots an sospita, de vells com de mechs, Proc. olives 1351. Ben cert que sa barba meca, sos curts y fins cabells castanys... desconcertaven, Víct. Cat., Sol. 273. L'humil llequet, quasi mec i d'ulls blaus, Ruyra Flames 38. a) Cara de mec: cara esgrogueïda, de persona anèmica (Tortosa).
|| 2. Bovo, beneitot (Val., Gandia); cast. bobo, tonto.
|| 3. Casa meca: caseta amb sostre de canyissada (Migjorn Gran); cast. casucha. A una casa meca dels encontorns d'Alaior, Camps Folkl. ii, 89.
|| 4. El cap de bestiar menys valent d'un ramat i el més infeliç i poc acondicionat per a defensar-se la vida (Rupit, ap. Amades Past. 166).
II. || 1. Vedell ja un poc grosset (Gir., Alt Empordà, Garrotxa, Guilleries, Collsacabra); cast. becerro.
|| 2. Ocell de la família de les escolopàcides, de l'espècie Scolopax maior (pir-or., or.); cast. becacín, agachadiza grande. (V. becadell).
|| 3. Pinsà mec: ocell de la família de les fringíl·lides, espècie Fringilla montifringilla (BDC, x, 88).
Fon.: mέk (or., occ.); mέ̞k (val., bal.).
Intens.: mecarro, mecarràs, mecot, mequet.
Etim.: incerta. Sembla que l'accepció II || 1 ha de relacionar·se amb mè, crit per a cridar els vedells (cf. Rohlfs Gasc. 126). L'accepció d'estúpid' es troba també en provençal. Es dubtós que les accepcions del grup I sien derivacions de les del grup II.