Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  membre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MEMBRE m.: cast. miembro.
|| 1. Cadascuna de les extremitats articulades al tronc del cos de l'home o d'un animal. Fedels uos seré uostros quars et de uostres uides et de uostres membres qui en uostros cors se tenen, doc. a. 1131 (Pujol Docs. 12). Som-uos tengutz de gardar uostres membres o uostre cors, Jaume I, Cròn. 56. Era temps de, estiu en lo qual los membres genitals més se mouen, Faules Isòp. 66. Com escau al rei moure sos membres | mal habillats amb túnica sutil, Alcover Poem. Bíbl. 68. Assegurar a algú vida i membres: (ant.) donar-li segurança que no li llevarien la vida ni el mutilarien. Queli asseguràssem la vida e membres, Pere IV, Cròn. 165. a) pl. Les diverses parts del cos per oposició a ànima.b) Membre viril, o absol., Membre: l'òrgan masculí de la generació. Les vies del membre viril, Albert G., Ques. 41. Prenguí una vibra que trobí e metí-le'm en lo cap del membre perquè'm mordés, Eximplis, i, 106.
|| 2. Cadascuna de les persones que componen una societat, corporació, etc. Tu salvares de pena capital el membre més gloriós de l'Institut de França, Oliver, Obres, i, 188.
|| 3. fig. Part o constituent d'un tot o d'una cosa organitzada, d'una construcció, etc. Si alguns membres, exàrcia o arreus qui sien estades de vaixells de mar, Cap. Ord. Mar. 19. Membre d'una equació: cada una de les quantitats que van separades pel signe d'igualtat.
    Fon.:
mémbɾə (Barc., Palma); mémbɾe (Val.).
    Etim.:
pres del llatí mĕmbrum, mat. sign.