Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mestressa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MESTRESSA f.
|| 1. La que té el domini d'alguna cosa, o que té algú sota el seu domini (or., occ.); cast. ama, dueña, señora. Jo més desig no tinch de vós, mestressa, | sinó que mon servey a vós plagués, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 281). La mare de famílies y agricultora... si té altra mestressa suprema a la heretat, do-li bon compte dels ous, Agustí Secr. 8. Tota aquella gent... era mestressa d'entrar i eixir amb llibertat de l'habitació, Oller Pap. vi.
|| 2. Muller d'un mestre o d'un menestral que treballa per compte seu (bal.). Sa mestressa Angelina, la dona d'un ferrer, Galmés Flor 50.
|| 3. Dona que ensenya o dirigeix les operàries d'un taller, fàbrica, etc.; cast. maestra.
|| 4. Dona que ensenya o guarda infants petits (Men.); modernament, Mestra, dona amb títol per a ensenyar de primeres lletres (Barc.); cast. maestra. Déu inspirant | e revelant | fon prest mestressa | e doctoressa, Spill 11119.
|| 5. Concubina, amistançada (mall., men.); cast. querida. «Diuen que aquesta al·lota és sa teua mestressa».
|| 6. Pastor que roman a la barraca de muntanya arreglant el menjar i altres coses necessàries per als altres pastors que han de guardar el bestiar lluny de la barraca (Ripollès).
|| 7. Noia que vol fer fetes de dona gran i ficar-se en coses de persones grans (Bal.).
    Fon.:
məstɾέsə (pir-or., or.); mestɾésɛ (Ll.); mestɾésa (Andorra, Tortosa, val.); məstɾə́sə (mall., Ciutadella).
    Intens.:
—a) Augm.: mestressassa, mestressarra.—b) Dim.: mestresseta, mestressetxa, mestressel·la, mestresseua, mestressiua, mestressona, mestressó, mestressoia.—c) Pejor.: mestressota, mestressot.
    Var. form.
ant.: maestressa (Hauran vostra mercè per capitana e maestressa, Villena Vita Chr., c. 40).
    Etim.:
derivat de mestre amb el sufix feminitzador -essa.