Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mesura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MESURA f.: I, cast. medida; II, cast. mesura.
I. || 1. Acció i efecte de mesurar. Està la quantitat en lo començament, mesura de temps, Llull Arbre Sc. ii, 147. La mesura o la mida fazen en aquesta manera, Ordon. Bath. 103.
|| 2. Quantitat determinada per mesurament; dimensió. Longuea, amplea, pregonea: e són enformades les tres mesures, Llull Arbre Sc. i, 134. Que'l mestre la faés de majors mesures que'l senyor de la nau li hagués dites, Consolat, c. 50. Sa cantitat no té mesura certa, Ausiàs March xciv.
|| 3. fig. Apreciació del valor d'una cosa; proporció. Que hom do majors mesures als plasers espirituals que als corporals, Llull Felix, pt. viii, c. 23. Ab orde, pauses, | compte, mesura, | pes e dretura, Spill 14786. A mesura que: a proporció que, en tant que. A mesura que una ciutat té bona política, los dolents són punits, Lacavalleria Gazoph. A mesura que el sol guanyava camí, els cingles mudaven de tons, Massó Croq. 29.
|| 4. Mitjà proporcionat a un fi. Los conjurats prenen mesures contra lo Estat, Lacavalleria Gazoph. Lo Rey pren ses mesures per assitiar la ciutat, ibid.
|| 5. Unitat de mesurament; quantitat determinada que es pren com a terme de comparació per a mesurar les quantitats de la mateixa espècie (excloses generalment les de pes). Vós sabets lo firmament quant és gran en pregont e en ample e en lonc, ni quantes mesures té, sien grans mesures o poques, Llull Cont. 22, 4. Si has fet frau en pes, en mesura, en mercaderia, Eximenis Conf. 20. Vuytanta migeres de forment a mesura de Banyoles, doc. a. 1546 (Alós Inv. 49).Mesures de longitud: les que serveixen per a determinar l'extensió en una sola dimensió. Mesures itineràries: les de longitud aplicades a grans llargàries, especialment a camins o trajectòries. Mesures de capacitat: les que serveixen per a determinar la quantitat contenible dins un recipient. A més de les mesures modernes, basades en el sistema mètric decimal, existeixen encara els sistemes de mesures antigues per a cereals, per a oli i per a vi, de diferent vàlua i nomenclatura segons les comarques; així, per exemple, les mesures de vi en el Penedès són la carga, que conté quatre barralons; el barraló, de vuit quartans; el quartà, de quatre porrons. a) Més especialment s'anomena mesura una unitat determinada, també variable segons les comarques i segons l'espècie de les coses a mesurar. La mesura de vi en el Penedès equival a dos quartans; la mesura d'oli a Mallorca conté quatre quartans i equival a setze litres; la mesura de grans a la Vall de Ribes té sis mesurons, a la regió de Morella equival a un almud o a dos litres, a la de Vinaròs és aproximadament un litre, etc. Mesura de sembradura: mesura agrària que suposa l'extensió de terra que pot sembrar-se amb una mesura de llavor.
|| 6. Atuell de capacitat coneguda que serveix per a mesurar líquids o àrids; solen esser recipients de fusta per als grans i de terrissa o de metall per als líquids. Que tot hom qui age masuras o coços de la leuda, las age tornades dins tres dias, doc. segle XIV (RLR, xv, 39). Ab la mesura | ben asachsada | e recalcada, | ... | coromullada | no arrasada, Spill 12065. Tragué totes les mesures ab què mesurava, Eximplis, ii, 52. Mesura rasa: la mesura a la qual s'ha passat la rasadora; que és plena fins a la boca. Mesura coromullada o a coromull: la que és més que plena, que forma coromull.
|| 7. Paperina, recipient format amb un paper caragolat en figura de con (Val.); cast. cucurucho.
II. || 1. Ritme regular; compàs del moviment. Lauts, arpes e altres sturments que donauer, sentiment e mesura a les dances, Tirant, c. 437. No guardar la mesura compassada dansant, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Manera moderada d'obrar; contenció, moderació. Majoria e mesura e misericòrdia sia coneguda a vós e al vostre servidor, Llull Cont. 21, 28. Tenir mesura en menjar e en beure, Eximenis II Reg., c. 66. Sense mesura o ultra mesura: amb excés, sense moderació. Beneficis que tostemps nos fa sens fi e sens mesura, Eximenis II Reg., c. 6. Y axí ab açots cruels sens mesura, Passi cobles 47. Parlaua sens tota mesura, Eximplis, ii, 19. Donatius que hauia fets ultra mesura, Tomic Hist. 189.
    Loc.
—a) Fer o donar bona mesura: donar més de la mesura exacta. Es taverner mos fa mala mesura [=ens dóna menys del que cap dins la mesura], Ignor. 8.—b) Omplir la mesura: arribar a l'extrem, al màxim.—c) Tenir la boca per mesura: esser atès en el que es demana, per molt que sigui.—d) Dir-se'n a mesures d'un sac: dir-se les paraules més ofensives.
    Refr.
—a) «Quan la mesura és plena, tota sola es rau»; «Tant s'omple la mesura, que per ella mateixa es rau»; «Tant s'umpl la mesura, que arriba a vessar»: es diu referint-se a coses excessives, a abusos.—b) «Tal mesura com fareu, us serà feta»: vol dir que sereu tractats així com tractareu els altres.—c) «Fés bona mesura i dolenta escorreguda»: es refereix a la manera de mesurar l'oli (Urgell, Segarra).—d) «Vagi com vagi, sa mesura que vagi plena»: es diu als qui fan mala mesura o procuren enganyar en mesurar allò que venen (men.).—e) «En tot hi ha d'haver mesura»; «Entre poc i massa, la mesura passa»; «Entre poc i massa, hi ha mesura»: recomana la moderació en tot.
    Fon.:
məzúɾə (pir-or., or., bal.); mezúɾɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi); mezúɾa (Andorra, Esterri, Tortosa, Cast., Al.); mesúɾa (Val.); mazúɾa (alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: mesurassa, mesurarra.—b) Dim.: mesureta, mesuretxa, mesurel·la, mesureua, mesuriua, mesurona, mesuró, mesuroia.—c) Pejor.: mesurota, mesurot.
    Etim.:
del llatí mensūra, mat. sign. I.