Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. meta
veure  2. meta
veure  metà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. META f.: cast. meta.
|| 1. Cadascun dels dos pilars o fites situats a un extrem i a l'altre del circ i que servien per a senyalar el lloc on havien de girar les quadrigues en una cursa. Aquell cavall, per l'ample espai olímpic, vers la meta, irà suant, Riber Geòrg. 70.
|| 2. Terme assenyalat a una cursa.
|| 3. fig. Terme a què es deu arribar; fi que cal atènyer. En el mirador de la galeria, meta de sos desitjos, Pons Auca 305.
    Fon.:
mέtə (Barc.); méta (Val.); métə (Palma).
    Etim.:
pres del llatí mēta, mat. sign. || 1.

2. META f.
|| 1. Mamella, en el llenguatge infantil; cast. teta. Xuclen fort la meta, i aixís raja la llet abundant, Scriptorium març 1925.
|| 2. pl. Acció de mamar; la llet que es mama, en llenguatge infantil. No te les acabaràs, no, les metes dolces de la dida, Ramon Vaca llet 52.
|| 3. Metes de burra: planta de l'espècie Clavaria pistillaris (V. bossa, III, || 1).
    Fon.:
mέtə (or.).
    Etim.:
reducció infantil de mameta, dim. de mama.

METÀ m., neol. quím.
Hidrocarbur gasós, inflamable, que s'anomena també gas dels pantans; cast. metano.