Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. metre
veure  2. metre
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. METRE m.: cast. metro.
I. || 1. Nombre, natura i disposició dels peus de què es compon cada espècie de versos; nombre i disposició de les síl·labes de què es compon un vers. Han escrit uns Goigs en distints metres, Serra Calend. folkl. 57.
|| 2. ant. Vers o composició en vers. La dita obra és partida en metres e en proses, Genebreda Cons. 11. Dante m'ha avisat ab aquell metre que diu..., Curial, iii, 29. Puix afalaguen tant los metres nostres orelles, Somni J. Joan 38.
II. || 1. Unitat de longitud, base del sistema mètric decimal, que és aproximadament la deu-milionèsima part d'un quadrant de meridià des del pol a l'equador. Una postis sada d'uns quants metres d'amplària, Rosselló Many. 66. Metre quadrat: unitat de superfície, l'àrea d'un quadrat el costat del qual té un metre de llargària. Metre cúbic: unitat de volum corresponent a un cub l'aresta del qual té un metre de longitud.
|| 2. Instrument de fusta o d'altra matèria dura, generalment articulat i plegable, que té un metre o dos de llargària i porta marcada la divisió en centímetres i mil·límetres, i serveix per a prendre mides. «M'he oblidat de portar el metre; haurem de midar amb la mà».
    Var. form.
(per influència castellana): metro.
    Fon.:
mέtɾə, mέtɾu (or.); métɾe, métɾo (occ., val.); métɾə, métɾo (mall.).
    Etim.:
pres del llatí metrum (<grec μέτρον), mat. sign. I.

2. METRE v. tr.
I. ant. Posar, en el sentit de fer estar en un lloc determinat, en una nova posició, en un nou estat; cast. meter, poner. A Guillelm Arnal no li done negú domenge ni establiment de caualer ni de pedó per gitar ni per metre quan li comanne Mir Arnall, doc. segle XI (Miret Doc. 11). Negú teuler o teulera no gaus metre en son forn cor X sostres de cayrós, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). Dient a aquell: Mit los teus dits al costat meu, Llull Dem. 18. Ab aquestes XII galees e IV lenys nos metam en mar, Muntaner Cròn., c. 129. Lo fel de la cabra..., en la oreylla metut, tol la dolor, Tres. Pobr. 24. Trau l'agulla volteiant axí com deiús la metist, Cauliach Coll., ll. vi, d. 2a, c. 2. Som marauellat... com vos haueu mesa tal fantasia al cap, Tomic Hist. 181. Metre foc: calar foc, incendiar. La barbacana e la torre s'esvehí, e mes-hi hom foch layns, Pere IV, Cròn. 199. Metre en mà o en poder d'algú: posar en poder seu. Havem mesa la ciutat e regne de Mallorques en nostre poder, Pere IV, Cròn. 155. Per perseguir los dits rebelles e metre'ls en mà mia morts o vius, doc. a. 1451 (BSAL, ix, 216). Metre mà a una cosa: agafar-la. E uolch metre mà al coutel, Jaume I, Cròn. 26. Metre en carrera: posar en camí. Ell nos metria en carrera del feyt de la moneda, Jaume I, Cròn. 462. Metre a fuita: posar en fuita, fer fugir. Axí que per forsa los meseren a fuyta, Hist. Troy. 209. Metre per terra: enderrocar. Per aquest orde mès per terra VIII moros, Tirant, c. 92. Metre algú a mort: matar-lo. Lo rey de França venia... per metre'l a mort, Muntaner Cròn., c. 87. Metre en obra o en execució: posar en obra, executar. Vos dehim e pregam que la dita nostra ordinació encontinent metats en bona execució, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 167). He volgut metre per obra de fer lo dit memorial, Tomic Hist. xiv. Metre en escrit: posar per escrit. Les quals meten en escrit axí com devall se segueix, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 179).Metre guerra, Metre pau, etc.: posar guerra, posar pau. Hauent mesa pau a Spanya, Boades Feyts 22. Metre tarda o dilació en una cosa: diferir-la, retardar-la. E en açò no metats dilació, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 95).Metre debat: introduir disputa. D'aquesta gent que metien debat entre nosaltres, doc. a. 1419 (ibid. 94).Metre terme o fi a una cosa: acabar-la, donar-li fi. Per assò metem terme a aquelles coses, Llull Cont. 81. Metre clam: interposar queixa. Seria cas de metre'n clam, Somni J. Joan 346. Metre mal: posar malvolença entre dues o més persones. Metent-hi mal ab l'emperador Carles, Boades Feyts 144. Metre sorts: sortejar, posar a sort. Sobre la mia vestidura meteren sorts, Gerson Passio, c. 11. Metre nom a algú: posar-li nom. Feu-lo bateiar e mes-li nom Sanxo, Tomic Hist. 42. Metre batlle, cònsol, etc.: posar com a batlle, com a cònsol, etc., és a dir, posar persona d'autoritat sobre algú, sobre alguna cosa. Nostres castells e nostres uiles, emparats-uos-en e metets-hi uostres batles, Jaume I, Cròn. 8. Si lo senyor de la nau o del leny met altre hom sobre si, Consolat, c. 161. Metre talent: fer gana, donar apetit. E menjada ab ayguamel met talent de menjar, Macer. Metre barba: posar barba, treure'n. Y en temps pressén és vell qui barba met, Ausiàs March, lxxxiv. Metre so: fer soroll, sobretot d'alarma. Cridant e metent son de via fors, doc. a. 1417 (arx. de Banyoles). Metre en coneixença: posar algú en coneixement d'alguna cosa; fer-l'hi conèixer. Per tal que'l mesessen en conexença de Déu e de ses virtuts, Llull Gentil 14. Metre algú en un assumpte, en un treball, en una activitat: fer-lo intervenir en allò. Mas ¿qui'm met a mi en estes fahenes?, Proc. olives 745. Metre's en una cosa: començar a formar-ne part, a intervenir-hi; ingressar-hi. Que ell no induhís l'infant a mettre's en llur orde, Pere IV, Cròn. 31. Metre's a una acció: començar-la, posar-se a fer-la. Me metré a ordonar la dita conquesta, Muntaner Cròn., c. 33. D'açò que t'ha romàs, met-te en mercadejar, Eximplis, i, 10. Metre's fortuna, temporal, etc.: iniciar-se una tempestat. O's metrà temporal soptosament, Consolat, c. 111. Vinent al hostol de les galeres mes-se una gran fortuna, Pere IV, Cròn. 39.
II. modernament, es conserva el verb metre en uns pocs casos de frases fetes o locucions estereotipades en certs dialectes:
|| 1. Metre lleute: posar llevat (Vall de Ribes).
|| 2. Introduir els cuiros a la mesa (Igualada, Terrassa).
|| 3. Aplegar les agranadures amb la pala o sarrió (Manacor). Pala de metre: la que serveix per a aplegar les agranadures.
|| 4. refl. Ficar-se, posar-se hàbilment en alguna cosa (Ariany). «Aquest homo se met per tot».
    Fon.:
mέtɾə (or.); mə́tɾə (mall.).
    Conjug.:
segons el model prometre.
    Etim.:
del llatí mĭttĕre, ‘enviar’, ‘posar’ (cf. el cast. meter, fr. mettre, it. mettere, ‘posar’).