Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  metxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

METXA f.
|| 1. Corda preparada químicament per a cremar d'una manera uniforme, sia isolada, sia ficada dins un fanal, llàntia, candela, etc.; cast. mecha, torcida. Compare-la a la candela, que ha la metga [sic] pura e cera e lum, Sermons SVF, ii, 97. Aquesta antorcha gloriosa... ab aquella excellentíssima metxa, Villena Vita Chr., c. 23. Una làntia de vidre ab ses meches e arreus, doc. a. 1484 (Arx. Gral. R. Val.). Fareu una candela tan grossa com un dart, e meteu-hi bona metxa, Dieç Menesc. ii, 60.
|| 2. Corda preparada amb combustible per a calar foc a una càrrega de pólvora; cast. mecha. Deureu tenir munició... axí de pólvora, metxa, com plom, doc. a. 1551 (Hist. Sóller, ii, 29).
|| 3. a) Cordeta o ble que es porta dins un canonet i serveix per a encendre's amb la pedra foguera i posar foc al cigarret o a altra cosa; cast. mecha.b) Paper d'estrassa ensofrat que es crema dins la bóta per estovar-la (Tortosa, Vinaròs).—c) Palla o tros de cànem amb què s'encenen els formiguers (Tarr.).
|| 4. nàut. Ànima o mare d'un cap, o sia, cordó que es posa enmig d'una corda torçuda en quatre (Mall.).
|| 5. Feix de desfiles per a introduir dins una ferida; cast. mecha.
|| 6. La llana que surt de la carda, feta trinxes i col·locada a una bobina; cast. mecha.
|| 7. Feix d'alguns cabells desviats del pentinat (Ll., Gandesa, Tortosa); cast. mechón.
|| 8. Porció més prima, generalment de forma quadrangular o cilíndrica, amb què acaba una peça de fusta, de ferro, etc., i que serveix per a encaixar aquesta dins un buit d'igual forma i grossària obert en una altra peça; cast. mecha, espiga.
|| 9. Petit tall de pernil, xulla, etc., per a metxar carn; cast. mecha.
    Loc.

Aguantar la metxa: sofrir resignadament una cosa molesta. Jo, que no tench es geni curt, allà agontava la metxa, Roq. 11.
    Fon.:
méʧə (or., bal.); méʧɛ (Ll., Gandesa); méʧa (Tortosa, val.); méʤə (Fornalutx).
    Etim.:
del fr. mèche (< gr. μύξα), mat. sign. || 1.