Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  mico
veure  1. micó
veure  2. micó
veure  3. micó
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MICO m.
|| 1. Simi de cua llarga; cast. mico. Sos aires, nerviosos i moguts com els d'un mico, Pons Com an. 40. Fer el míco: fer un paper ridícul, fer coses grotesques. Mico filós: persona desnarida, d'aspecte ridícul.
|| 2. fig. Sorpresa desagradable; cast. chasco. «He rebut un mico», o «M'han donat un mico».
|| 3. en l'argot dels malfactors, Anar a mico és treballar en assumptes delictius, especialment en contraban, sense complicitat dels carabiners o guàrdies (cf. Roig Flama 201).
    Fon.:
míku (or.); míko (occ., val., mall.).
    Etim.:
pres del cast. mico, mat. sign.

1. MICÓ m. dim.
de mica (eiv.). «Esperau-me un micó».

2. MICÓ
Forat Micó: nom d'una cova del terme de Cardona, de la qual surt una font; racó, cofurna plena de mals endreços (Sta. Col. de Q., ap. Aguiló Dicc.).

3. MICÓ
Llin. existent a Barc., Vic, Tarr., Valls, Alcalà de X., Val., Albaida, Atzeneta, Monnòver, Beneixama, etc.