DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MIDA f.: cast. medida.
|| 1. Acció d'amidar. Prengué bevenda | ..., | errà la mida, | emmetzinada | morí sobtada, Spill 8944. A llur poder Juno y Venus dan mida, Ausiàs March lxxv.
|| 2. Quantitat determinada per medició; dimensió. Feta, si cal, a mida d'un gegant, Canigó iv. Eren marit i muller i deu fills de totes mides, Massó Croq. 176. Sa meua mida curta farà ressaltar ses vostres alçàries, Ruyra Parada 53. Prendre mida: amidar, anotar les dimensions d'un cos per a adaptar-n'hi un altre. Preneu-me la mida de un vestit, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Mitjà proporcionat a un fi. Prendre les seves mides: prendre les mesures convenients per a un fi determinat.
|| 4. Proporció. Prenint la mida | e l'exemplar | de contemplar | dels ermitans, Spill 15595. A la mida dels vostres desitjos: en la proporció en què ho desitgeu. Que pugues triar a la mida de la teva voluntat, Vilanova Obres, xi, 252.
|| 5. Unitat de mesurament amb exclusió de les de capacitat i pes. Mides lineals, itineràries, etc. Agen a tolre e a mermar... tot so que'ls ditz forns teulers agen en alt, part la mida e mesura dels ditz X sostres, doc. a. 1284 (RLR, iv, 362). Que puga aportar espasa... puys sia aspasa de la mida y no coltells ni alfanjes, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 934).
|| 6. Regle, cinta o altre instrument de llargària coneguda, que serveix per a amidar determinats objectes. El senyor Jacques... entortolliga la mida que feya ballar entre dits, Pons i Massaveu (Catalana, i, 4).
|| 7. Cinta o cordill de la llargària d'una imatge venerada en algun santuari, i que es beneeix i es ven als fidels que van a visitar-lo; cast. estadal. Comprarem mides i medalles, seguirem les fonts de la vora, Santamaria Vis. 129.
|| 8. Mamella, dibuixet de relleu fet damunt la fusta de la nau a l'exterior de la popa, i que ve a esser la marca del mestre d'aixa que ha construït l'embarcació (Vilanova, ap. BDC, xii, 48).
    Loc.—a) A mida: a mesura (que ocorre tal o tal cosa). Anà accentuant-se y creixent a mida que es féu home, Pons Auca 24.—b) Fora mida o Sense mida: en gran quantitat o proporció; moltíssim. Oh, qui pogués d'aqueix amor sens mida | transcriure algunes pàgines, Verdaguer Idilis. Dins gran foch havent flama sens mida, Trobes V. Maria 118. Ho ponderà una cosa fora mida, Roq. 20. Hi assistiren es general..., s'alcalde y una gentada fora mida, Ignor. 22.—c) Prendre la mida a algú: burlar-se'n sense que se n'adoni. Devia haver-hi algun tranquil que'ls hi prenia la mida, E. Girbal (Catalana, ix, 38).—d) Prendre la mida de l'esquena a algú: bastonejar-lo, tupar-lo fort.—e) Tenir una cosa a mida: tenir-la mesurada i sense abundància. Sabent que té lo temps a mida, Somni J. Joan 2988. Se pot bé conèixer... que deu tenir l'oli escàs hi a mida, Proc. olives 439.—f) Passar de mida o Passar la mida: esser excessiu.—g) Ni de mides: ni amb gran diferència (Mall.). «Aquest corredor no arriba a l'altre, ni de mides».
    Refr.—a) «Allà on no hi ha mida, ella mateixa s'hi posa»: significa que si no es té mesura i moderació en les despeses, arriba que no es pot despendre més.—b) «De poc a massa, la mida passa» (Ross.).—c) «Tot vol mida»: significa que totes les coses han de fer-se amb moderació.—d) «Una hora no té mida»: vol dir que el temps ben aprofitat pot portar beneficis o malvestats incalculables.
    Fon.: míðə (or., bal.); míðɛ (Ll.); míða (val.).
    Etim.: V. amidar.