Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. mil
veure  2. mil
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. MIL
|| 1. adj. Deu vegades cent; cast. mil. Nombre de quatre, de cinch o de mil pot contenir en si major bé que nombre de tres, Llull Gentil 132. Donaren mil unces de joyes al almirall, Muntaner Cròn., c. 84. Del mes de giner any mil que corria, Passi cobles 152. De mil guerrers, sols lo més noi roman, Atlàntida, introd. a) S'usa precedit d'altres numerals sense variar de forma, encara que pot prendre també la forma de plural mília (avui dialectal). Ffesta de les onse mil Vèrgens, doc. a. 1401 (Ardits, i, 91). Cent mil bastonades podeu dar en ella, Proc. olives 296.
|| 2. hiperb., Un nombre indeterminat però considerable; cast. mil. «Li donareu mil gràcies de part meva». «Te donam mil enhorabones». Hi, cas acordat, cercar mil baralles, Proc. olives 181. Cascades mil esqueixen ses ones de bromera, Atlàntida ii. Afalagant-me les orelles de mil remors de la Natura, Massó Croq. 8. Per més intensificar, es diu mil i un: Hagués d'atendre als mil y un quefers domèstics, Pons Auca 24.
|| 3. m. Miler; cast. mil, millar. «Hem de comptar per mils». Mils de ciris fent flamada, Salvà Poes. 104. «De soldats n'hi havia a mils». Ni als mils: ni de noves!, ni somniar-ho!, ben lluny d'això; cast. ni por pienso, ni mucho menos. a) especialment, pl. Riquesa considerable, gran quantitat de diners. «Aquesta gent té molts de mils».
    Fon.:
míɫ (pir-or., or., occ., val., bal., alg.).
    Etim.:
del llatí mīlle, mat. sign. || 1.

2. MIL m., grafia ant.:
V. mill.