DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

MILÍCIA f.: cast. milicia.
|| 1. Exercici o professió de les armes. Nostra vida és una milícia, ço és, contínua batalla, Tirant, c. 359. a) fig. Del acte d'amor seguint la milícia, Proc. olives 2109.
|| 2. Tropa, conjunt de gent de guerra. Tots eren de la milícia del emperador Dioclecià, Boades Feyts 44. A la reial milícia | ha fet caure les armes de les mans, Alcover Poem. Bíbl. 76. Especialment: a) Tropa composta de gent no professional de les armes, reunida per ajudar a l'exèrcit permanent.—b) fig. Milícia celestial: nom que es dóna als cors angèlics. Lo gran rey de parahís... deuallà de la celestial cadira acompanyat de angèlica milícia, Pereç St. Vicent 27.
    Fon.: milísiə (or.); milísiɛ (Ll.); milísia (val.); milísi (mall.).
    Etim.: pres del llatí militia, mat. sign.

MILICIÀ, -ANA m. i f.
Home o dona que forma part d'una milícia o tropa auxiliar; cast. miliciano.
    Fon.: milisiá (Barc., Val., Palma).